Ales, Pratza Gramsci, 1977

Edade republicana

Made in Sardinia

Sa renàschida de s'artesania sarda, in totu su Noighentos, est a s'ispissu interpretada comente unu torrare a sas raighinas primitivas de s'arte a pustis de su decaimentu cajonadu in sos seculos dae su pesu pisanu, ispanniolu e piemontesu.

Torrende a fraigare

In Sardigna sas operatziones de sa segunda gherra mundiale acabant de fatu cun s'armistìtziu de s'8 de cabudanni de su 1943 e cun su passàgiu de sas tropas tedescas in Còrsica. Sa lòmpida de sos Alleados (cabudanni 1943) e sa nòmina in su 1944 de su generale Pedru Pinna che Artu Commissàriu pro sa Sardigna, sinnaiant un'istesiadura cunforma a su perìodu in antis de sa gherra.

S'ìsula de sas vacàntzias

Su boom turìsticu in Sardigna est rapresentadu dae sa crèschida de sa "Costa Smeralda" chi aiat allumadu unu mecanismu de mudadura totale de logos disabitados chi, pro su chi at cajonadu, si podet cunsiderare che a pare cun sa bonìfica de Sassu e de sa fundatzione de Carbònia in s'interi de su Bintènniu.

Su rennou de sos limbàgios

A batiare sa cumparta ufitziale in Sardigna de s'arte cuntemporànea est, in su 1957, sa premiatzione in sa I Biennale de Nùgoro de unu dipintu astratu de Màuru Manca. Cun s'impèllida de Manca, diretore de s'Istitutu de Arte de Tàtari, e de sos giovanos casteddajos de su Grupu Transatzionale, sa Sardigna s'aberit a sos limbàgios de s'informale e de s'arte programmada.