Costruzione del ponte di Villanova Tulo (1953-1958 ca.)

Edade republicana

Made in Sardinia

Sa renàschida de s'artesania sarda, in totu su Noighentos, est a s'ispissu interpretada comente unu torrare a sas raighinas primitivas de s'arte a pustis de su decaimentu cajonadu in sos seculos dae su pesu pisanu, ispanniolu e piemontesu.

Torrende a fraigare

In Sardigna sas operatziones de sa segunda gherra mundiale fiant acabadas a beru cun s'armistitziu de s'8 de cabudanni de su 1943 e cun sa colada de sas tropas tedescas in Còrsica. Sa lòmpida de sos Alleados (cara a sa metade de cabudanni 1943) e sa nòmina in su ghennàrgiu 1944 de su generale Pedru Pinna che Artu Commissàriu pro sa Sardigna, sinnaiant un'istesiadura largana cunforma a su perìodu in antis de sa gherra.

S'ìsula de sas vacàntzias

Su boom turìsticu in Sardigna est rapresentadu dae sa crèschida de sa "Costa Smeralda" chi aiat ocasionadu unu mecanismu de cambiamentu totale de logos disabitados chi, pro su chi at cajonadu si podet cunsiderare che a pare cun sa bonìfica de Sassu e de sa fundatzione de Carbònia in s'interi de su Bintènniu.

Su rennou de sos limbàgios

A batiare sa cumparta ufitziale in Sardigna de s'arte cuntemporànea est, in su 1957, sa premiatzione in sa I Biennale de Nùgoro, intre cuntierras fortes, de unu dipintu astratu de Màuru Manca. Cun s'impèllida de Manca, diretore de s'Istitutu de Arte de Tàtari (1959-69), e de sos giovanos casteddajos de su Grupu Transatzionale (1966), sa Sardigna s'aberit a sos limbàgios de s'informale e de s'arte programmada.