Cagliari, palazzo comunale (1899-1915)

Edade postunitària

S'Itàlia de sas Natziones

Est in s'ispìritu cunservadore acabende s'Otighentos e a primìtzios de su Noighentos chi printzìpiat in Sardigna su caminu de s'arte moderna. Pro totu su Bintènniu sos artistas, cumbintos de s'identidade pretzisa de su pòpulu sardu, leant cussèntzia de sa balia culturale de s'òpera issoro.

Sa tzitade a pustis de s'Unidade

A s'incràs de s'Unidade de s'Itàlia s'assentu urbanu de sa Sardigna mostraiat un'istrutura dìlica pro unos cantos aspetos. Su bonu de sa populatzione istaiat in sas comunas piticas ispàrghidas in totu s'ìsula, mentras una parte mìnima in sos àteros tzentros prus mannos e de custos feti sos majores, Casteddu e Tàtari, colaiant sos 5000 abitantes.

Un'immàgine noa de sa Sardigna

In sos annos intre Otighentos e Noighentos ponet pee in sa classe intelletuale s'idea de su valore de s'arte comente istrumentu pro formare s'identidade. In cunsonu cun su movimentu culturale pro sa renàschida de sa Sardigna, chi tenet intre sos protagonistas suos Deledda, Satta e Ruju, essit a campu unu movimentu artìsticu chi cheret fraigare un'immàgine noa de s'ìsula.

Ciusa, Biasi e Figari

Sunt tres sos episòdios chi sa literadura artìstica at indicadu, in momentos diferentes, comente puntu de inghitzu de s'istòria de s'arte de su Noighentos in Sardigna. Su primu est s'Espositzione fata in Tàtari in su 1896, chi b’aiant partetzipadu medas artistas sardos de sa penìsula e chi rapresentat su primu adòbiu ufitziale de custa creze.

Sas òperas pùblicas de su regime

Su fascismu erèditat unos cantos problemas non risòlvidos de sa tzitade "burghesa": su cuntrastu chi creschet intre tzentru e periferia e s'atentu prus biu pro sa sìngula architetura cun interessu iscassu pro su cuntestu; dae sa diferèntzia semper prus crara intre architeturas de balia e edilìtzia prus ordinària a su pedinu petzi pro su disinnu formale de sa tzitade.