Brocchittolu a primos de su Noighentos

Tzeràmica

Sa tzeràmica sarda de traditzione antiga est essida a campu mescamente in sas terracotas, in unos cantos casos imbidriadas cun galena prumìfera, fatas cun su tòrrinu. S'ìsula, rica de arghidda, teniat in Aristanis su tzentru prus afateriadu e de primore; àteros fiant Assèmini, Villaputzu e Durgale. Sos tzeramistas de Pabillonis, a sud de Aristanis, fiant ispetzializados a fàghere istèrgios (coculias e cassarolas) piròfilas. Ma una produtzione prus pitica de terracotas s'agataiat fintzas in àteras biddas de totu su territòriu isulanu. In medas biddas, pro esempru, s'est costoidu s'ammentu de sa produtzione locale, cota in unu forraghe, de tèulas ("coppo sardo", in mèdia prus mannu de cussu chi b'at in die de oe) o, prus a raru, de matones prenos. Mancari gasi, sas tèulas otènnidas in custa manera duraiant pagu ca s'arghiddu non fiat sabunadu bene dae sas àteras matèrias chi las faghiant totu a imbagas.
Sas forma de impitu domèsticu prus connotas sunt istadas duas, sa broca, cussa printzipale, e su tianu o ischivedda. Sa broca serbiat a nche leare s'abba potàbile, ca non bi fiat una retza ìdrica pùblica. In domo teniat unu tretu totu suo chi previdiat sa collida de sos lìcuidos de sumidura, in estiu si cugugiaiat cun unu pannu ùmidu pro mantènnere costante sa temperadura de s'abba. Illarghiada in sa buca e in su tzugru, teniat duas o bator asas e serbiat fintzas comente istèrgiu pro su màndigu (mele, lardu, frùtora e olias). Isparghinada meda in totu s'ìsula, sa broca est abarrada su sìmbulu de sa pibinchesa de sos torrinàrgios sardos (chi pro intrare in su grèmiu depiant ischire a fàghere custu manufatu in mannàrias diferentes) e de sos fornatzeris, ispetzializatziones inserradas in sa definitzione genèrica de artesanu de sa creta.
Custa mostraiat diferèntzias piticas in sa forma de sa bentre, de su tzugru, de sas asas, segundu sa bidda de produtzione ue, est naturale, si faghiant in mesuras diferentes, dae sa minore mutida "brochitolu" a cussa mèdia tzerriada "brochita" a sa prus manna. Una variante de sa broca chi si faghiat a bias in Aristanis fiat cussa mutida "de sa festa" o " de s'isposa", irrichida dae annantas plàsticas cun tziclos narrativos temàticos meros e sìncheros.
Custa broca rituale, cantu de abilesa chi a fitianu giughet su nùmene de s'autore, fiat, a diferèntzia de cussa de impitu, imbidriada cun sa galena chi nde daiat su colore cun isfumaduras chi andant dae su birde a su grogu, a segunda chi bi fiat prus ràmene o ferru.
S'ischivedda (o tianu), fiat unu lebreri mannu a forma truncu-cònica e fiat destinada pro su prus a agiudare sas fases de sa sueta: teniat s'òrulu bassu cussa intregada a sa faina de s'inturtu, e lu teniat artu cussa impitada pro s'amadrigadura. Custu abbitu faghende su pane, isparghinadu mescamente in sas àreas de sa Sardigna ue fiat presente meda sa massaria, duncas in su tzentru-sud, cajonat in custas zonas sa presèntzia ampra de s'ischivedda. Si nde connoschent esemplares raros istoriados, destinados a un'usu rituale.
Sa modelladura de brocas e ischiveddas, galu in sos annos Chimbanta de su de XX sèculos, si faghiat cun su tòrrinu moidu cun su pee. Una brochita prena de abba giuta a cùcuru cun su chìrchile teniat unu tantu de pesu: sa punna de su torrinàrgiu fiat duncas cussa de fàghere unu manufatu cun sos òrulos fines cosa chi comomai non si faghet prus in sa produtzione pro sos turistas. Ispantosas, intames, pro sa finesa issoro sunt sas coculias piròfilas de Pabillonis.