Pula, mosàicu in unu pamentu de Nora

Edade Romana

Sa conchista romana

S'istòria de sos raportos intre Roma e sa Sardigna cumentzat in antis meda a dae chi s'ìsula, in su 238 a.C., colat suta su poderiu de sos Romanos, pro divenire, posca - in su 227 a.C. - una provìntzia noa de Roma.

Intre Cartàgine e Roma

Su caminu istòricu chi at ghiadu Roma a divenire una potèntzia manna fiat istadu cunditzionadu meda dae comente aiat tratadu cun Cartàgine, sa colònia fenìtzia de su Nord- Àfrica. Su poderiu de sos Cartaginesos est mannu meda pròpiu cando Roma cumentzat a s'incarare cun ambissiones polìticas, econòmicas e militares prus mannas in su Mediterràneu otzidentale.

Sa rebellia de Ampsìcora

Su passàgiu de sa Sardigna suta sa dominatzione romana fiat istada una cunsighèntzia, finas si indireta, de sa derruta de Cartàgine in sa prima gherra pùnica. Faeddamus de "cunsighèntzia indireta" in su sensu chi su tratadu de paghe istipuladu in su 241 a.C. intre Roma e Cartàgine non previdiat pro sa potèntzia africana de pèrdere su controllu subra sa Sardigna.

Sa romanizatzione

Su passàgiu de sa Sardigna suta su poderiu romanu (238 a.C.) fiat istada una cunsighèntzia indireta de sa prima gherra pùnica (264-241 a.C.). Sende chi non fiat istadu possìbile a satisfàghere sas rechestas econòmicas de sos mertzenàrios lòmpidos in Sardigna, Cartàgine fiat istada custrinta in su 238 a.C. a tzèdere a sos Romanos su poderiu de s'ìsula.

Sas orìgines de su cristianèsimu

Sa Sardigna, chi est in mesu de sas rotas cummertziales prus importantes de su Mediterràneu, in edade romana fiat che unu terrinu ideale pro sa difusione primidia e a tempus de su cristianèsimu. In prus, in s'ìsula, a cumentzare dae s'edade imperiale, fiant presentes paritzas comunidades ebràicas (Càrales, Sulci, Tharros, Turris Libisonis, Forum Traiani).