Buddusò, nuraghe Loelle

Prima edade de su ferru

Su passàgiu dae su Brunzu finale a s'Edade de su Ferru (900-500 a.C.) est marcadu dae cambiamentos profundos, cajonados dae situatziones diferentes. Intro de custos andat de seguru sinnaladu s'assemidamentu istàbile in Sardigna de sos Fenìtzios.

Càmbiant sas produtziones de istèrgios de tzeràmica, chi torrant a èssere decorados meda in s'istile naradu "geomètricu" e a sa moda "orientale".

Càmbiat s'assentu de unos cantos nuraghes, chi sunt tocados finas a nde betare turres e bastiones, comente cumbinat in su nuraghe Genna Maria de Biddanoaforru.

Càmbiat s'assentu de sos bidditzolos, cun su passàgiu dae sa pinneta tunda e a sa sola a ambientes delimitados dae unu perìmetru a muru ebbia cun corte in mesu a cumone (sos chi li narant "isolati").

Sa produtzione de armas in brunzu creschet, comente cudda de sos brunzitos puru. Sas istatueddas in brunzu, fatas cun funtzione de ex voto, rapresentant figuras vàrias: archeris, oplites, pugilistas, gherreris, figuras vàrias de fèmina, animales, ogetos de sa bida de onni die, nuraghes de dimensiones minores, navios e galu àteru.

Mescamente meresset de èssere mentovadu su rinvenimentu de sas istàtuas mannas de pedra a curtzu de sa necròpoli de Monti Prama (Crabas). Sunt manufatos artìsticos chi (francu sas isculturas de sa Grètzia arcàica) no agatant cumparàntzia intre sas produtziones mediterràneas coevas, mancari si, bisòngiat de lu nàrrere dae como, sa cronologia de custas òperas rapresentat unu problema iscientìficu sèriu.

Sas isculturas de Monti Prama fiant istadas agatadas a curtzu de una necròpoli interradas ognuna a sa sola, e giai custu est unu datu de importu, ca in edade nuràgica pro su prus s'interraiat a cumone a intro de sas "tumbas de sos gigantes". Nde sunt istados agatados unos trinta esemplares, totus a frammentos.

Custas isculturas figurant, in cunforma a un'istile iconogràficu coerente in totu cun cuddu adotadu pro sas istatueddas in brunzu, figuras umanas maschiles diferentes: archeris, oplites, pugilistas. Ma in prus de sas figuras umanas si sunt agatadas (e custu puru est unu datu de importu) esemplares diferentes de sos chi li narant "modellinos de nuraghes", est a nàrrere isculturas chi si podent interpretare comente rafiguratziones in iscala reduida de custu tipu de monumentu.

Sa realizatzione, in pedra o in brunzu, de modellinos de nuraghes rapresentat unu de sos sinnos prus craros e ladinos de sos cambiamentos chi si fiant produende in su sistema culturale nuràgicu in custu perìodu, mescamente cando si ligat cun un'àteru fenòmenu de importu mannu: sa fine de sa costrutzione de nuraghes noos, s'abandonu de calicunu de custos e sa distrutzione partziale de unos cantos monumentos cun su fràigu in subra de pinnetas noas (bisòngiat de lu nàrrere, pro manu de sos nuràgicos matessi).

In un'istadu de cambiamentos culturales comente custos, paret legìtimu interpretare sa realizatzione de sos modellinos de nuraghe, gasi puru comente de sas istàtuas mannas de Monti Prama, comente sìmbulos craros de sa memòria culturale chi si leaiat su còmpitu de aguantare s'arriscu de pèrdida de identidade chi onni cambiamentu culturale conduit sena duda cun isse matessi.