Terranoa, putzu sagradu de Sa Testa

Brunzu reghente e finale

In su Brunzu reghente o de finitia (1300-900 a.C.) sa tzivilidade nuràgica lompet a sa chima de sa paràbula istòrica sua.

Pro su chi pertocat sa situatzione de s'ìsula, sos monumentos lompent a ocupare e controllare onni portzione de territòriu, lassende isvilupare sas potentzialidades sotziales, polìticas e econòmicas chi sa gente de sos nuraghes possediat.

Si costruint àteras tumbas de gigantes, chi isperimentant solutziones architetònicas noas, e si pesant nuraghes medas, mentras chi àteros edifìtzios prus antigos sunt trasformados dae nuraghes a una turre sola in nuraghes polilobatos, est a nàrrere cun prus de una turre.

Pro cantu desvelant sas fases prus antigas, leant sa forma definitiva issoro nuraghes comente Su Nuraxi de Barùmini (classificadu dae s'UNESCO intre sos monumentos chi costituint su patrimòniu culturale de s'umanidade), Santu Antine de Turalva, Losa de Abbasanta, Arrùbiu de Arroli.

Medas de sos bidditzolos nàschidos in antis, mescamente cussos a làcana a nuraghes, ismànniant meda (e un'esempru craru de custu fenòmenu nos est dadu dae Su Nuraxi de Barùmini). Non sunt pro nudda raros, comente sos istùdios e sas chircas prus reghentes mustrant in manera semper prus detzisa, sos bidditzolos a sa sola, est a nàrrere nàschidos no a curtzu de unu nuraghe. Finas custu datu podet èssere interpretadu comente sinnu craru de su controllu semper prus mannu de sos sartos chi teniant sos nuràgicos e chi marcat custos tempos.

In custa fase temporale creschet finas sa realizatzione de edifìtzios sacros, siat de cuddos ligados a su cultu de sas abbas, comente sos templos a putzu (pro esempru Santa Anastàsia de Sàrdara, Santa Bitòria de Serri, Santa Cristina de Paule, Predio Canopoli de Pèlfugas) e sas funtanas sagradas (comente Su Tempiesu de Orune, Rebeccu de Bonolva); siat de sos tempieddos a "megaron" (comente Cucureddì de Estertzili, Serra Orrios de Durgale), chi galu non si connoschet bene s'importàntzia culturale issoro.

A inghìriu de unos cantos templos nuràgicos de primore (comente cussu de de Santa Bitòria de Serri) naschiant sos "santuàrios federales", biddas mannas chi podiant èssere àreas in ue s'adòbiaiant de tempus in tempus fideles chi beniant dae logos diferentes in ocasione de festas mannas pro sa religiosidade isulana de tando.

In custa fase s'irrichint finas sos cuntatos econòmicos e polìticos cun populatziones de su Mediterràneu, in particulare cun Mitzeneos e Tzipriotas, interessados a sas resursas mineràrias de sa Sardigna. De significu, in argumentu de custu, su àere agatadu lingotos a "panella" e a "pelle di bue".