Arroli, nuraghe Arrùbiu

Brunzu mèdiu

Su passàgiu dae su Brunzu antigu a su Brunzu de Mesu (1600-1300 a.C.) marcat su printzìpiu verdaderu de sa fase culturale chi naramus tzivilidade nuràgica.

Su monumentu-sìmbulu est su nuraghe, chi est un'edifìtziu a turre, fraigadu impreende contones de mannària manna traballados a tretos o grezos in totu, in ue a chirru de intro s'agatat un'aposentu o prus de unu, postos s'unu a pitzu de s'àteru. Sos nuraghes sunt nòdidos pro sa cobertura chi si narat a "tzimbòriu falsu" o a "tholos".

Si connoschet siat in sa versione a una turre siat in sa versione planimètrica cumplessa in ue a una turre de mesu si nd’agiunghent àteras a inghìriu aunidas intre issas dae muraches. A custas istruturas cumplessas, naradas "bastiones", s’agiunghent finas àteras murallas fintzas custas cun turres, denumenadas "antemurales".

A inghìriu de nuraghes meda si fràigant pinnetas de pedra cun cobertura a sida o a tègias, a bias organizadas comente santuàrios federales.

S'agatant finas àteros tipos de edifìtzios: sos protonuraghes o pseudonuraghes o nuraghes a passaditzu, sas tumbas de sos gigantes, sas istruturas templares.

Sos protonuraghes sunt edifìtzios chi s'istesiant meda dae sos nuraghes clàssicos: a forma trunconatza e cun planimetria belle semper irregulare, a chirru de intro non tenent s'aposentu mannu tundu de su nuraghe, ma unu o prus passaditzos e carchi tzellighedda rara coberta a boveda falsa.

Sas tumbas de sos gigantes, intregadas a sas sepolturas a cumone, sunt a planimetria a forma de conca de trau. Sunt duos sos tipos printzipales: cussu cun aposentu e esedra "a ortostati", comente in Li Lolghi (Arzachena), e cussu cun aposentu e esedra a muros in fileras, comente sa tumba de Domu 'e s'Orku (Siddi).

Sos templos nuràgicos sunt partzidos in tres categorias: sos "templos a putzu" (istruturas ipogèicas cun cobertura a tholos intregada a su cultu de sas abbas), sas "funtanas sagradas" (chi teniant sa matessi funtzione ma leaiant sa falda acuìfera deretu dae su pianu de terra); sos tempieddos a "megaron" (chi leant su nùmene dae s'istrutura chi assimìgiat a su "megaron" grecu).