Su poeta a bolu Remundu Piras

Poesia pro mùsica

Un'elementu antropològicu de significu.

S'apentu pro sa poesia in Sardigna tenet un'isparghidura e una balia antropològica chi si podet cumparare cun àteros pagos cuntestos de s'atividade umana in s'ìsula.

Gosos e rosàrios

Cun sa paràula gosos e sas variantes suas ("gòcius, cògius, gozos, grobbes, gosi, làudi" etc.) s'ìndicant in Sardigna totu cuddos càntigos de devotzione chi ondrant a sos Santos o a Nostra Signora. Totu custos vocàbulos protzedint dae su catalanu "goigs" e dae su castillianu gosos, chi, dae parte issoro, benint dae su latinu gaudium, chi tenet su significadu de "cuntentesa".

Sa gara de poesia logudoresa

In sa leada de su Logudoro, in su chirru tzentru-setentrionale de sa Sardigna, at leadu balia una forma de poesia a bolu, in otavas, in ue sos poetas est comente chi gherrent in s'arresonu (sa gara) a pustis de àere retzidu unu tema dessignadu dae àteros. Sos poetas cantant sos versos issoro e sunt acumpangiados dae unu coro a tenore, cuncordende poesia e mùsica.

Sa cantada campidanesa

Sa poesia cantada a bolu, piessignu de s’àrea meridionale de s’ìsula si faghet, pro su prus, cun sas formas mètricu-musicales de su mutetu longu e de su versu. Su mutetu longu si cantat acumpangiadu dae duas boghes de gùturu, chi li narant "bàsciu" e contra; su versu si cantat, a s’avesu, cun s’acumpangiamentu de sa chiterra. A custa gara de poesia li narant "cantada".