Tèmpiu Pausània, nuraghe Majori

Brunzu antigu

In su liminàrgiu chi ghiat a sa tzivilidade nuràgica s'assentat, incuadrada in su Brunzu antigu (1800-1600 a.C.), sa cultura chi si narat de Bonnànaru dae su nùmene de sa bidda, in Logudoro, in ue s'agatat sa necròpoli ipogèica de Corona Moltana in ue si sunt agatados so primos repertos.

Custa cultura, leada a cunsideru dae sos istudiosos comente sa prima fase de sa tzivilidade nuràgica, bogat a craru unu cambiamentu de significu in sa produtzione de sa tzeràmica, ca sighint a èssere manigiadas sas matessi formas de testos de sa cultura campaniforme, ma iscumparint sas decoratziones bundantes chi aiant marcadu sas matessi produtziones campaniformes.

Sas connoschèntzias de oe in die pro su chi pertocat sos ispàtzios pro bìvere de sa cultura de Bonnànaru sunt raras e belle semper pertocant a logos in ue sa presèntzia de sos materiales de Bonnànaru non cumparit a sa sola, ma antis est pretzisu a l'abaidare comente testimonia de unu avesu de torrare a bìvere in logos giai connotos chi paret chi esseret costuma de custa cultura.

Pro custa resone meresset de èssere marcadu su valore documentàriu de importu de s'ùnicu giassu abitadu chi si potzat incluire a sa sola a sa cultura de Bonnànaru: est unu fiotu de pinnetas fatas a mureddas in ue si ponent in pitzu de pare sas istruturas de linna chi serbiant pro cobertura, in su giassu de Sa Turrìcula in su de Muros (Tàtari).

Pro su chi atenet a sos rituales de interru, in sos avesos de sa gente de cultura Bonnànaru si depet incluire sa costuma siat de torrare a abitare sas domos de gianas iscavadas e impreadas tempos in antis, siat sa creatzione de tumbas monumentales, comente sas allées couvertes e sos passaditzos megalìticos. Custos, in s'isvilupu architetònicu imbeniente issoro, ant a conduire a sa nàschida de sas tumbas de sos gigantes. In carchi ocasione ant a èssere finas su nùcleu istruturale originàriu.

In fines meresset de èssere annotada sa pràtica mèdica de su berrinamentu de sa corrotza sende in bida chi lassaiat a bìvere su sugetu malàidu, giai chi est atestada, in paritzos casos, sa ricaltzificatzione de s'ossu. Nde dat testimonia su chi nos abarrat de una fèmina interrada in sa gruta naturale de Sisaja (Ulìana), paris a un'atziva minore fata dae un'ischivedda, una mola de granitu e cantos de linna brusiada.