Sonàgia

Istrumentos

Trastos chi produent sonos

Sos istrumentos musicales de sa traditzione (e sa mùsica chi lis pertocat) in dies de oe sunt galu afitianados in sas comunidades sardas. Finas a pagu tempus faghet non bi fiat momentu de su tziclu de s'annu e de su tziclu de sa bida ue non s'impreaiat un'istrumentu musicale.

Classificatzione de sos istrumentos

Intre sos istrumentos de sa traditzione sarda distinghimus aeròfonos (s'ossu de barracoco, sa chìgula, su pipiolu, sas benas, sas launeddas, su sonete, su soneteddu a bucasu sonu), idiòfonos (su triàngulu, s'afuente, sa trunfa), mebranòfonos (su tumbarinu de Gavoi, su tumbarinu de cointrotza, su tumbarineddu), e cordòfonos (sa serràgia, sa chiterra).

Is launeddas

Est definidu cun sa paràula launeddas s'aeròfonu a limbedda simple cun tres cannas. Un'istrumentu antigu meda e tìpicu de sa Sardigna meridionale. Abarradas belle che pare cunforma a sa figura e a sos piessignos de costrutzione, podent èssere insertadas in sa famìlia de sos aeròfonos policàlamos chi tenent, comente antepassados comunes, sos clarinetos bicàlamos egitzianos e sumeros.

Efisio Melis e Antoni Lara

S'istòria de sa documentatzione sonora de is launeddas inghitzat cun Efis Melis e Antoni Lara, rapresentantes de s'iscola de Sarrabus e, oe chi est oe, galu apretziados comente sonadores de launeddas de sos prus capatzos. Efis Melis (1890 –1970) aiat cumentzadu sa carriera sende criadura chi promitiat. Antoni Lara (1886-1979) faghiat parte de una famìlia de sonadores.

S'organete e sa fisarmònica

S'organete e sa fisarmònica faghent parte de sa famìlia de sos aeròfonos, istrumentos ue su sulu de s'àera est produidu dae una fodde chi faghet sonare paritzas limbeddas de metallu. S'organete impreat s'iscala diatònica, mentras chi sa fisarmònica moderna impitat s'iscala cromàtica e cun sonadas chi s'acùrtziant de prus a s'impiantu musicale de cuddas pro launeddas.