Mores, dolmen Sa Coveccada

Eneolìticu finale

Comente cùngiat s'Eneolìticu (2100-1800 a.C.) lompet sa cultura, presente in totu Europa, narada de su Vasu Campaniforme, nùmene leadu dae sa forma "a campana furriada" de sa tatza tìpica de custa cultura.

Sa cultura de su Testu Campaniforme cumparit in àreas meda de Europa: foras de Sardigna, tenimus atestatziones in Sitzìlia, in parte de s'Itàlia setentrionale, in sa costa meridionale de sa Frantza, in Ispagna, in sa badde de su Renu, in Germània, in Polònia, in Ungheria, in sos Paisos Bassos, in Bèlgiu, in Inghilterra, in Iscòtzia, in Irlanda.

Sas produtziones de istèrgios de tzeràmica sunt connotas pro sa giai mentovada tatza, e pro una variedade morfològica curiosa e pro sa costuma de amuntare su chirru de foras de su testu cun decoratziones a carcu meda.

De interessu est finas un'àteru manufatu chi cumparit pro sa prima bia in Sardigna in contestos campaniformes: su "brassard", una placa a retàngulu impreada dae sos archeris pro amparare su brutzu e non lu lassare freare dae sas vibratziones de sa funighedda de s'arcu cando iscocat sa fritza.

Sas testimonias archeològicas lassant crèere e afòrtiant s'ipòtesi chi sos de sa cultura de su Testu Campaniforme esserent frailàrgios e benduleris a tretu de interagire cun sas populatziones locales chi abitaiant sena però pèrdere s'identidade culturale issoro.