Monte Ortobene, domos de gianas

Neolìticu mèdiu

In su Neolìticu de Mesu (4000-3400 a.C.) naschet sa cultura de Bonu Ighinu. Su nùmene impreadu pro desinnare custa cultura est istadu leadu dae su logu in ue sunt istadas agatadas sas primas atestatzione archeològicas: si tratat de sa gruta de Bonu Ighinu (connota finas cun su nùmene de Sa Ucca 'e su Tintirriolu) in territòriu de Mara, in su de Tàtari.

A custa fase cronològicu-culturale apartenent sos rastros archeològicos de s'impreu mannu de sas conchistas neolìticas (massaria /pastoriu e tzeràmica) in sa bida fitiana de sas comunidades umanas in Sardigna.

Una de sas proas materiales prus craras de custu fenòmenu nos lompet dae sas produtziones in tzeràmica chi si podent ascrìere a sa cultura de Bonu Ighinu. Si tratat de formas vasculares vàrias, intre àteros testos carenados e ischiveddas, cun ansas zoomorfas o antropomorfas, marcadas dae sa superfìtzie lùghida, de colore nieddu-tanadu, a s'ispissu decoradas cun burinaduras o a imprenta.

Sa calidade tècnica nòdida de custos manufatos testimòngiat unu progressu ladinu in sa capatzidade de controllu in su protzessu tecnològicu chi bardat sa produtzione de manufatos in tzeràmica. Sa variedade manna de sas formas vasculares est a s'imbesse unu sinnu de significu de sas esigèntzias econòmicas isvilupadas dae sa gente de Bonu Ighinu.

Pro su chi atenet a su setore funeràriu, de significu sunt sas tumbas fatas a grutighedda e sas atzivas funeràrias chi acumpàngiant su mortu a s'àteru mundu. Si sinnalat pro custu sa necròpoli de Cùcuru is Arrius, in territòriu de Crabas, in ue sunt istadas agatadas istatueddas medas de "dea madre" de contomàtzia cun formas feminiles marcadas meda.

Custu paru de manufatos dat una testimonia materiale de significu mannu: acherat de fatu una proa archeològica crara de s'esistèntzia de unu mundu ispirituale e religiosu in ue sas comunidades umanas de cussu tempus depiant agatare "amparu".