Portu Turre, necròpoli de Su Crucefissu Mannu

Neolìticu antigu

Su Neolìticu antigu (6000-4000 a.C.) marcat una bortada de importu in s'istòria de s'ìsula. S'imbentu de sa tzeràmica cunsentit sa produtzione de istèrgios de diferentes mannàrias prenetados pro impreos vàrios.

Su passàgiu dae unu sistema pòberu fundadu subra sa cassa e sa regorta a unu fundadu subra s'isfrutamentu de sa terra e sa masedia e sa pesadia de sos animales produit mudòngios radicales in sos avesos alimentares, cun aumentu demogràficu progressivu e cunsighèntzias fungudas pro su chi atenet a su sotziale e a s'economia.

Su perìodu est marcadu dae una produtzione de tzeràmica denùmenada cardiale, dae su nùmene de sa còtzula (Cardium) impreada pro pintare sos decoros de sos manufatos. Grutas e amparos suta rocas sunt logos impreados pro bìvere. Intre sos sitos chi nd'ant torradu tzeràmicas cardiales ammentamus sas grutas de Su Carropu (Carbònia) e Filiestru (Mara).

In su Neolìticu antigu s'isvilupat finas s'isfrutamentu organizadu de s'ossidiana (roca vulcànica a istrutura bidrosa) de su Monte Arci, in su de Aristanis. Si tratat de una resursa pretziosa pro sa produtzione de manufatos lìticos, chi at a èssere impreada meda in Sardigna.

Ossidiana de su Monte Arci est istada agatada finas in localidades foras de Sardigna. Custos imbenimentos sunt istados interpretados bortas medas comente sinnu de cummèrtziu verdaderu de s'ossidiana sarda, finas si sas chircas prus reghentes punnant a illeniare custu cumbinchimentu.