Supramonte de Ulìana

Paleolìticu superiore

Su passàgiu dae su Paleolìticu de Mesu a su Paleolìticu superiore est ligadu a s'iscumparta e a sa difusione chi nde sighit de sa genia "Homo sapiens sapiens", est a nàrrere su cumpàrrere de grupos umanos cun caraterìsticas fìsicas sìmiles a cussas de s'òmine de como.

Pro su chi atenet a su problema de s'istòria evolutiva de custa genia si cunfrontant duas ipòtesis. Sa prima atribuit a s'Homo sapiens sapiens un'orìgine africana reghente e una migratzione sua posteriore cara a nord-est chi diat àere populadu su chi abarrat de su pianeta; sa segunda ispiegat intames s'orìgine de custa rèpula cun un'evolutzione sua indipendente in Àfrica, in Àsia e in Europa moende dae sas genias umanas chi s'agataiant giai in custas àreas geogràficas. Sa dibata bbarrat galu aberta.

Pertocat a su Paleolìticu superiore (35.000-10.000 a.C.) a su mancu una parte de sas crobàntzias agatadas in s'interi de iscavos iscientìficos in sa gruta Corbeddu de Ulìana.

Si tratat de ossos de animales e de pìculos de una barra e de àteros ossos umanos. Sos animales fiant endèmicos de sa regione sardu-corsa: su "Megaceros cazioti", unu tzèrvide como estintu, sos ossos de su cale ant rastros de traballu dae parte de s'òmine, e su "prolagus sardus", unu roditore custu puru estintu. Sa datatzione de custos repertos andat intre sos 20.000 e sos 6.000 annos a.C., lompende duncas finas a su Mesolìticu.

Sa crobàntzia prus reghente de sos manufatos chi si podent incuadrare in su Paleolìticu superiore est istada fata in Santa Maria Is Acquas, intre Sàrdara e Mògoru. Si tratat de ainas de seltze chi si podent datare cara a sos 13.000 annos a.C.