Goni, pedras fitas

Iscultura in pedra

Ìdolos, modellos de nuraghes e sas istàtuas mannas

Sas istàtuas in pedra, isparghinadas in s'ìsula, pro su prus benint dae santuàrios, e retratant in genere concas de animales. Mescamente su trau. Pertenende a sa religiosidade de sos nuràgicos, sighint fortzis su cultu de su mascru de sa dea mama giai adorada in edade prenuràgica.

Iscultura prenuràgica

Sas primas testimonias in Sardigna de produtos "artìsticos" sunt assentadas in su Neolìticu inferiore, cando in s'ìsula essint, in unos cantos manufatos umanos, sos primos sinnos de decoratzione "cardiales", otènnidas cun s'impreu de unu conchìgiu tzerriadu Cardium. Las agatamus a pìgiu de sas formas vascolares de cussu perìodu e de cussa cultura tzerriada "Cardiale".

Sa dea mamma

Una de sas produtziones a ladinu prus "artìsticas" de sa Sardigna prenuràgica sunt a seguru sas istatueddas de sa "Dea mamma". Sunt isculturas minoreddas (in mèdia a fùrriu de 10-15 tzentìmetros de artària, ma si nd'agatant fintzas prus piticas e prus mannas) chi retratant figuras femminiles. Sa prus antiga de custas figuras est cussa de sa "Vènere de Macumere", in su Neolìticu antigu.

Sas pedras fitas

Sas pedras fitas parent imparentadas, a manera morfològica, cun sos “menhir”. Sunt difatis monolitos de forma illonghiada chi però a diferèntzia de sos menhir simples, tenent in un’ala elementos figurativos in resartu. Pro custu sunt connotas fintzas cun su nùmene de“statue-menhir”. Sas chi sunt presentes in Sardigna tenent, pro su prus, duas crezes de ischemas figurativos.

Sos gigantes de Monti Prama

Sas istàtuas mannas de Monti Prama (Crabas) sunt manufatos artìsticos de importu desempladu ca, francu sas isculturas de sa Grètzia arcàica, non tenet assimìgiu cun sas àteras produtziones mediterràneas de su matessi tempus, mancari chi, tocat a lu nàrrere dae luego, resurtet unu problema iscientìficu mannu a assentare custas òperas in su tempus, a manera segura.