Abbasanta, nuraghe Losa

Architetura

Istruturas edilìtzias de sa tzivilidade nuràgica

Su chi pensamus nois de s'entidade culturale chi oe li naramus “tzivilidade nuràgica” rèsurtat conditzionadu dae sas elaboratziones architetònicas chi custa tzivilidade est istada a tretu de produire: sos templos a putzu, sas tumbas de sos gigantes, sos templos a “megaron” e, mescamente, sos nuraghes.

Sos protonuraghes

In sa literadura ispetzialìstica s'impreant tres tèrmines pro desinnare sa matessi casta de monumentos: "protonuraghe", "pseudonuraghe", "nuraghe a passaditzu". Ma custos tres tèrmines sunt belle che sinònimos. Su primu tèrmine "protonuraghe" ponet in antis a s'espressada "nuraghe" s'elementu "proto" chi benit dae su grecu "prôtos", chi cheret nàrrere "primu", "originàriu".

Sos nuraghes

S'elementu architetònicu tìpicu e distintivu de sa tzivilidade nuràgica est su nuraghe. Est un'istrutura a turre cun aposentos e coberta cun bòveda a "tzimbòriu farsu" o "tholos". Sa paràula "nuraghe forsis protzedit dae sa raighina linguìstica "nur", chi diat chèrrere sinnificare "tuvu" ma finas "muntone de pedras" e, pro sensu trasladu, "logu elevadu da ue s’ispèriat ".

Sos templos

A sos tempos nuràgicos, a prus de sos meda nuraghes , fiant istados costruidos àteras istruturas in pedra, intre sas cales sinnalamus, pro s'importu simbòlicu e sa calidade architetònica, cuddas destinadas a sas atividades sagradas. Sos edifìtzios sagrados realizados a sos tempos nuràgicos sunt de tres castas: sos templos a putzu, sas funtanas sagradas e sos templos a "megaron".

Sas tumbas de sos gigantes

In totu su tempus de sa tzivilidade nuràgica, sos logos pro sepultare fiant feti sas "tumbas de sos gigantes", nùmene dadu dae sa traditzione populare locale a custos monumentos funeràrios nuràgicos tìpicos. Sas tumbas de sos gigantes sunt costrutziones longas (podent lòmpere finas a 30 m), fatas totu de pedra, cun forma planimètrica chi ammentat una pròtome de trau.