S'archeòlogu Giuanne Lilliu in Barùmini, 1955

Archeologia

Sas indàgines archeològicas chi interessant s'istùdiu de sa tzivilidade nuràgica delìmitant un'àmbitu particulare non feti in s'istòria de s'archeologia sarda, ma finas, prus in generale, in sa cultura isulana.

In sa manera de pensare de sardos medas, su cuadru ricostrutivu delineadu dae sas chircas de archeologia nuràgica paret difatis chi torret belle che pare cun s'idea matessi de "cultura sarda".

No est fàtzile a ispiegare sas paritzas resones de custu raportu particulare chi aunint sos sardos a su passadu nuràgicu.
Unu contributu determinante in s’afirmatzione de su fenòmenu fiat bènnidu dae sa prima campagna de iscavos sistemàticos conduida, intre su 1951 e su 1955, in s'àrea de su cumplessu nuràgicu de "Su Nuraxi" de Barùmini dae s'archeòlogu Giuanne Lilliu (nàschidu pròpiu in Barùmini).

Custa campagna de iscavos at dadu (e dat oe chi est oe) un'efetu de annoamentu cunforma a sa traditzione de istùdios e de indàgine in su territòriu chi fiant istadas fatas in antis. Giuanne Lilliu non at postu difatis aficu ebbia dende atentu a s'anàlisi de su cumplessu nuràgicu sutapostu a indàgine a unu a unu, ma luego si fiat dadu de ite fàghere cun sa punna de interpretare, a manera generale, cussa chi aiat definidu "tzivilidade nuràgica", in contrapositzione a sas "culturas" preistòricas de in antis.
No est duncas atrividu afirmare ca s'archeologia "nuràgica" naschet cun Giuanne Lilliu e cun s'iscavu de "Su Nuraxi" de Barùmini.