Domenico Bruschi, Sa Sardigna chi costoit s'iscudu de sos Savòia, 1894

Arte postunitària

S'arte sarda in s'Itàlia aunida

Moende dae sa metade de su de XIX sèculos cumentzat su protzessu cojanu de fràigu de un'arte chi mirat a espressare sas particularidades de sa cultura sarda in intro de s'Itàlia aunida.

Sa decoratzione de sos palatzos pùblicos

Inghitzende dae su 1870 pro more de s'organizatzione geogràfìcu-amministrativa annoada de s'Istadu, leat importàntzia manna s'immàgine de palatzos provintziales, che a seas detzentradas de s'autoridade. Custos acollint ufìtzios, salas de reunione e retzimentos, e s'abitatzione de su prefetu, emanatzione direta de su guvernu tzentrale.

Pintores e iscultores chirchende s'identidade sarda

In totu su Noighentos una visione noa de s'ìsula, elaborada dae sos iscritores e artistas paris•paris cun sas cronacas de sos "biagiadores", at a resurtare segundu sa tzelebratzione de sos valores autòctonos e de sa nostalghia pro su primordiale, chi s'aunint cun su mitu de sa terra immaculada e a sa sintzillesa de su pòpulu sardu.

Giusepe Biasi e Filipu Fìgari

In una Sardigna chi, a s'incràs de sa prima gherra mundiale, at a b'dere torra a manera drammàtica s'allumada de su problema de s'autonomia regionale, in s'àmbitu de sa situatzione de contierra non prus intre pòpulos ma intre classes, destinada a nche giùghere s'Itàlia a su regime fascista, bi sunt sos pintores Giusepe Biasi e Filipu Fìgari.

Arte e artesania

Tìpicu de s'arte sarda de sa prima metade de su Noighentos est su raportu astrintu cun s'artesania populare. Sa richesa cromàtica e sa geometria formale sìnchera de sos bestire traditzionales isulanos aiant giai ispiradu a cumentzu de su sèculu artistas che a Giusepe Biasi, Frantziscu Ciusa e Filipu Fìgari. Deretu acabada sa gherra, s'influèntzia de s'arte populare tramudat.