Giovanni Marghinotti, Regateri de Casteddu, 1842 ca.

Arte sardu-piemontesa

Sas relatas cun su continente itàlicu

Sa colada de su Regnu de Sardigna dae sos Asburgo de Ispànnia a sos Savoia, pro su chi pertenet a su discursu subra sos produtos artìsticos non batit a mudaduras de sustàntzia pro su chi pertenet sas relatas cun sas tzitades italianas de su Mediterràneu francu, est craru, pro s'inserimentu in su cuadru culturale de sos sèberos estèticos de sos soberanos noos.

S'acabu de su Setighentos

S'istoriografia cuntemporànea punnat a pensare chi sos primos sinnales de sos protzessos de mudadura chi ant a giùghere a s'afortiamentu de s'autonomia moderna de sa Sardigna si potzant buscare in sos fenòmenos de pilisu forte chi tocant a s'ìsula in sos ùrtimos annos de su Setighentos, cando sa truma de massajos cumentzant a achirire visibilidade pùblica.

Arte neoclàssica

In sa prima metade de s'Otighentos fintzas in Sardigna avantzat in campu artìsticu una sensibilidade chi sighit a firmu s'inditu neoclàssicu chi essit a campu pro mèdiu de sos riferimentos culturales e ideològicos chi sas òperas cherent comunicare. In campu plàsticu istupant sas personalidades de iscultores chi intèrpretant modellos romanos e canovianos.

Giuanne Marghinotti

S'òpera prus de importu de Giuanne Marghinotti (Casteddu 1798-1865) est "Carlo Felice munifico protettore delle Belle Arti in Sardegna". Ideada e sestada in su 1829, est firmada in su 1830: sa lòmpida sua est in su matessi tempus de su tramudu de su pintore a Casteddu, in austu de su 1933 e posca remonida de su totu in su 1834 in su Palatzu de Tzitade de Casteddu.

S'iscultura de sos campusantos

In sa segunda metade de s' Otighentos s'iscultura in Sardigna si marcat pro su prus comente monumentu fùnebre. Sos monumentos pùblicos sunt raros e naschent cun pelea, istrobbados in primis dae sas fartas finantziàrias de sas Comunas, ma fintzas dae sa contierra mala intre monàrchicos e republicanos, catòlicos e massones.