Elementos de s'arredu in su presbitèriu de su seu romànicu de Aristanis

Arte artumedievale

Una istòria a arrogos

Una istòria de s’arte artumedioevale in Sardigna est possìbile petzi comente istòria de arrogos, siat de sa pintura chi de s’iscultura.

Sa pintura artumedioevale

Su cuadru de sa pintura in Sardigna dae su de IV a su de XI sèculos si presentat pòberu, in cunforma a àteras àreas mediterràneas interessadas dae su sighire de su sostratu locale, dae s'isparghidura de sa cultura artìstica romana e de Costantinòpoli, dae s'inferchidura e a sa rielaboratzione de modos formales de sos àmbitos diferentes otzidentales e orientales.

Sas isculturas tarduantigas

Gasi comente pro s'istòria de s'architetura, fintzas pro s'iscultura artumedioevale in Sardigna si podet propònnere de assentare in su tempus datas e acontessimentos de làcana istòrica ponende•los paris∙paris, dae s'introdutzione primidia de su cristianèsimu in s'ìsula a s'acabu de s'època vandàlica (534) pro sa documentatzione tardoantiga.

Sas isculturas bizantinas

Intre su de X e sos primos deghènnios de su de XI sèculos, cando sa Sardigna bizantina mudaiat in sa Sardigna giudicale, s'assetiat una filera de isculturas de màrmaru de significu, chi benint dae paritzas localidades acanta a Casteddu, intre de sas cales est de importu una losa cun "gurtùrgiu e pègaso", agatada in mare serente a s'ìsula de San Macario (Pula).

Sas fìbias de sa chintòrgia

Sas fìbias de brunzu de chintòrgia agatadas in Sardigna s'assentant in su tempus de su de VI a su de VII sèculos. Pro su prus si podent assentare in sa filera de su tipu de Corinto e de su tipu Balgota, caraterizados dae sa forma de sa placa, su primu triangulare e su segundu a forma de coro, istampada. Sunt manufatos isparghinados in bona parte de su Mediterràneu.