Istàtuas-perdas fitas in su Museu archeològicu de Làconi

Arte prenuràgica

Sas orìgines de s'arte in Sardigna

A dare una definitzione simple e unìvoca de su cuntzetu de "arte" no est fàtzile. Sena iscaretzire custu problema cumplessu, naramus petzi chi cun su faeddu "arte" podimus indicare "cale chi siat forma de atividade de s'òmine comente iscumprou o s'alabare de s'intiga ingeniaghe e de sa capassidade de espressada cosa sua".

Sa nàschida de s'arte

Sas primas testimonias in Sardigna de produtos "artìsticos" sunt de su Neolìticu inferiore, cando in s'ìsula essint a campu in unos cantos manufatos umanos sos primos sinnos de decoratziones "cardiales", otènnidas cun s'impreu de unu conchìgiu tzerriadu Cardium. Las agatamus a pìgiu de sas formas vascolares de cussu perìodu e de cussa cultura tzerriada "Cardiale".

Sa dea mama

Una de sas produtziones a ladinu prus "artìsticas" de sa Sardigna prenuràgica sunt a seguru sas istatueddas de sa "Dea mama". Sunt isculturas minoreddas (in mèdia a fùrriu de 10-15 tzentìmetros de artària, ma bi nde sunt fintzas prus piticas e prus mannas) chi retratant figuras feminiles.Sa denumenatzione "dea mama" s'assentat in su cuntestu ue sunt istadas agatadas.

Sas pedras fitas

Sas pedras fitas parent imparentadas pro su chi pertenet sa morfologia cun sos "menhir". Sunt difatis monolitos de forma illonghiada chi però a diferèntzia de sos menhir simples, tenent in un'ala (cussa de dae in antis) elementos figurativos in rilievu. Pro custu sunt connotas fintzas cun su nùmene "statue-menhir".

Deos e òmines de pedra

"Deos e òmines de pedra": de aici s'archeòlogu Enrico Atzeni at interpretadu a manera sintètica sa balia simbolica de sas tres crezes de isculturas megalìticas- menhir protoantropomorfos, menhir antopomorfos, pedras fitas- istàtuas-isteles atestadas in su tempus in Sardigna intre su de IV e III millènnios a.C.