Tàtari, seu de Santu Nigola, fatzada, segundu deghènniu XVIII sec.

Architetura sardu-piemontesa

Architetura tardobaroca

Totu su Setighentos est sinnadu pro s'atividade de architetos e ingegneris militares piemontesos, chi dant un'importàntzia in sensu barocu pro su chi pertocat s'edilìtzia sagrada e tzivile mescamente in sos tzentros urbanos prus de importu, cun un'assimilatzione marcada de sos modellos culturales de rastru italianu.

Architetura neoclàssica

Su protzessu chi sighit sas modas dominantes in sos ambientes de sa cultura artìstica italiana si faghet prus carcu in su de XIX sèculos cun s'òpera de unos cantos architetos nàschidos in s'ìsula ma formados in Torino, a connoschèntzia de formas neoclàssicas chi si fiant difundende in Europa. Sa corte sabàuda in Casteddu aiat determinadu s'orientamentu cara a sas tendèntzias noas.

Gaetanu Cima

In s'istòria de s'architetura sarda, s'architetu Gaetanu Cima tenet intre totus s'importàntzia prus manna. In sa segunda mesidade de s'Otighentos tenet su ruolu de unu mastru verdaderu, siat comente dotzente in s'Universidade de Casteddu siat pro s'atividade professionale sua marcada dae una capatzidade esemplare, leada a modellu dae paritzos architetos coevos suos.

Architetura tzivile e militare

Intre sos interventos de pianificatzione territoriale postos in òpera dae su guvernu sabàudu s'agatat finas sa fundatzione ex novo de tres tzitades, Carloforte e Madalena in su de XVIII sèculos e Longon Sardo (Santa Teresa de Gaddura) in s'800. S'incàrrigu de progetare s'impiantu de Carloforte fiat istadu dadu dae su re Carlo Emanuele III a s'ingegneri Della Valle.