Logo Regione Autonoma della Sardegna
SOS BENES CULTURALES DE SA SARDIGNA
sardegnacultura  ›  argumentos  ›  architetura  ›  sardu-ispànica

Architetura sardu-ispànica

Fonne, santuàriu de Nostra Sennora de sos Màrtures, 1702-1706 Fonne, santuàriu de Nostra Sennora de sos Màrtures, 1702-1706
Traditzione locale e innovatziones ibèricasIn Sardigna s'architetura gòticu-catalana si fiat innestada a dae subra de tipologias de fràigu romànicas e gòticas-italianas, dende printzìpiu a realizatziones cun piessinnos originales.
Pozzomaggiore, chiesa di San Giorgio, terzo decennio XVI sec.Architetura gòticu-catalana Sa tipologia de fràigu gòticu-catalana, isvilupada in Catalogna, fiat istada introduida in Sardigna in su de XIV sèculos dae sos Aragonesos a sos tempos de sa conchista militare de s'ìsula. Custa pro nde pesare sas crèsias previdiat petzi un'àula, a bortas cun capellas a sos costàgios otentas intre sos contrafortes, presbitèrios cuadrangulares o poligonales.
Cagliari, cattedrale di Santa Maria di Castello, ultimo terzo XVII sec.Architetura manierista e baroca Su protzessu de tzentralizatzione e controllu de sa bida pùblica cumentzadu dae Filipu II de Ispagna marcaiat sa fine de sas prerogativas e de s'autonomia amministrativa de su tempus medievale. S'istòria de s'architetura in Sardigna intre su de XVI e su de XVII sèculos est tando marcada dae una commitèntzia pro su prus cunservadora.
Alghero, casa Doria, metà XVI sec.Architetura tzivile A sos tempos de sos aragonesos si fiat difùndida sa moda, lòmpida dae sa Catalogna, de inghiriare ghennas e bentanas cun pedras picadas elegantes pro irrichire sas fatzadas de sos palatzos pro su prus sena decoru. Su fatu aiat interessadu a primu sas tzitades pro lòmpere, sighende unu modellu de irradiatzione culturale tzentru-periferia, in sas tzitades minores e in sas biddas.
Villasimius, Fortezza Vecchia, ultimo decennio XVI sec.Architetura militare Comente iscrient Foiso Fois e Gianni Montaldo in sas òperas issoro subra sas turres de sa costa in Sardigna, imprentadas in su 1981 e in su 1992, su sistema de defensa de sos bidditzolos litoràneos rapresentant sa risposta de sa Corona de Ispagna cara a su problema de sas incursiones barbarescas. Su fràigu de sas turres est acostagiadu difatis dae su chèrrere crèschere sa flota.

Patrimonio culturale della Sardegna