Fonne, santuàriu de Nostra Sennora de sos Màrtures, 1702-1706

Architetura sardu-ispànica

Traditzione locale e innovatziones ibèricas

In Sardigna s'architetura gòticu-catalana si fiat innestada a dae subra de tipologias de fràigu romànicas e gòticas-italianas, dende printzìpiu a realizatziones cun piessinnos originales.

Architetura gòticu-catalana

Sa tipologia de fràigu gòticu-catalana, isvilupada in Catalogna, fiat istada introduida in Sardigna in su de XIV sèculos dae sos Aragonesos a sos tempos de sa conchista militare de s'ìsula. Custa pro nde pesare sas crèsias previdiat petzi un'àula, a bortas cun capellas a sos costàgios otentas intre sos contrafortes, presbitèrios cuadrangulares o poligonales.

Architetura manierista e baroca

Su protzessu de tzentralizatzione e controllu de sa bida pùblica cumentzadu dae Filipu II de Ispagna marcaiat sa fine de sas prerogativas e de s'autonomia amministrativa de su tempus medievale. S'istòria de s'architetura in Sardigna intre su de XVI e su de XVII sèculos est tando marcada dae una commitèntzia pro su prus cunservadora.

Architetura tzivile

A sos tempos de sos aragonesos si fiat difùndida sa moda, lòmpida dae sa Catalogna, de inghiriare ghennas e bentanas cun pedras picadas elegantes pro irrichire sas fatzadas de sos palatzos pro su prus sena decoru. Su fatu aiat interessadu a primu sas tzitades pro lòmpere, sighende unu modellu de irradiatzione culturale tzentru-periferia, in sas tzitades minores e in sas biddas.

Architetura militare

Comente iscrient Foiso Fois e Gianni Montaldo in sas òperas issoro subra sas turres de sa costa in Sardigna, imprentadas in su 1981 e in su 1992, su sistema de defensa de sos bidditzolos litoràneos rapresentant sa risposta de sa Corona de Ispagna cara a su problema de sas incursiones barbarescas. Su fràigu de sas turres est acostagiadu difatis dae su chèrrere crèschere sa flota.