Otieri, crèsia romànica de Santu Antiogu de Bisàrciu, su de XI-XII sèc.

Architetura giudicale

Sinnos fortes de su paesàgiu istòricu isolanu

Sos documentos de archìviu mustrant chi a pustis de sa mesidade de su de XI sèculos sa Sardigna est partzida in bator rennos o giuigados. A capu de onniunu b'est unu re o giùighe, in possessu de autoridade suprema. Onni giuigadu est partzidu in curatorias, chi corrispondent a sa partzidura eclesiàstica in diotzesi.

Architetura romànica

In s'architetura romànica sarda, intre sas fileras de sas piantas, a primu si depet mentovare su tipu de crèsia a impiantu longitudinale, cun àbside semitzirculare a levante. Sas catedrales e sas crèsias prus nòdidas tenent tres navadas, iscumpartzidas dae arcadas subra culunnas o pilastros. De capitellos nd'agatamus in màrmaru de edade romana, chi los aiant torrados a impreare.

Santa Maria de Bonàrcadu

Cun su nùmene de "Condaghe de Santa Maria de Bonàrcadu" si faghet riferimentu a su manoscritu 277 cunservadu in sa Biblioteca Universitària de Casteddu. Si tratat de una collatzione de documentos, chi si podent incuadrare intre su de XII a sa mesidade de su de XIII sèculos, chi presentant sos movimentos patrimoniales de su monastèriu de Bonàrcadu.

Architetura gòticu-italiana

Sa ruta de su giuigadu de Càlaris suta su poderiu de Pisa, in su 1258, est sa premissa istòrica pro fraigare sa sea de Santa Maria, e sas muràllias chi inghiriaiant su bighinadu de Casteddu. Fràigu acumpridu in su 1305-07 cun sas turres de Santu Pancràtziu e de s’Elefante, progetadas dae Giovanni Capula e galu oe intreas.

Architetura militare

Dae su puntu de bista istòricu si podent distìnghere fortilesas fraigadas in sa prima edade bizantina (VI-VII sèc.), casteddos cun impiantu giuigale e àteros torrados a acontzare o pigados dae donnos genovesos e pisanos a pustis de sa mesidade de su de XIII sèculos. Sa variedade de pedras segadas e tècnicas parìviles a cuddas impreadas in sos edifìtzios eclesiàsticos sardos.