Gùspini, crèsia Santa Maria de Nàbui

Archeologia cristiana e medievale

Repertos e monumentos de sa cristianizatzione

S'archeologia cristiana e medievale est una disciplina pagu prus o mancu noa pro sa Sardigna. Si tenent, a onni manera, datos bastantes pro afirmare chi in edade bizantina (su de VI-XI sèculos) s'ìsula non fiat istada posta a parte dae sas relatziones culturales cun su restu de su Mediterràneu.

Su grafitu paleocristianu

Unu de sos sinnos prus frecuentes in su panorama urbanu de Casteddu est sena duda costituidu dae sas chisterras medas, istruturas ipogèicas peculiares fatas pro costoire s'abba. Dae unu bessu cronològicu sa realizatzione de custas istruturas est giai de s'edade pùnica, e sighit a pustis in edade romana e medievale.

Sas catacombas de Santu Antiogu

In sos pensamentos de sa gente, sos primos sèculos de su cristianèsimu resurtant ligados a unu logu ispetzìficu: sas catacombas. Su tèrmine "catacomba", de orìgine greca, desinnat àreas funeràrias ipogèicas pagu prus o mancu ampras destinadas a bi pònnere sos mortos cristianos.

Produtziones e negòtzios

Intre su de VI e VII sèculos est galu presente s'importatzione de manufatos in tzeràmica chi beniant dae tzentros de produtzione postos oru·oru sa costa mediterrànea de s'Àfrica. Si tratat de sa chi est narada "tzeràmica sigillada africana", chi incluit classes diferentes de istèrgiu comune e mescamente lugherras decoradas cun figuratziones cristianas.

Sas iscritziones grecu-bizantinas

In sos sèculos in sos cales sa Sardigna fiat abarrada suta su controllu formale bizantinu si registrat una carchi atividade de iscritura, chi podet èssere cuntzentrada in sos "scriptoria" a costàgiu de sas crèsias de sos muristenes e de sas catedrales. A dies de oe nos sunt lòmpidos pagos documentos in pergamena in limba e iscritura greca.