Pula, tzitade romana de Nora

Archeologia romana

Testimonias romanas in Sardigna

Sos rastros archeològicos chi in Sardigna atestimòngiant sa fase istòrica chi li naramus "perìodu romanu" sunt numerosas, finas si abarrat galu meda de fàghere in custu setore de istùdios.

Sa romanizatzione

Su passàgiu de sa Sardigna dae s'isfera de controllu cartaginesa a cussa romana fiat istada una cunsighèntzia de sa prima gherra pùnica (264-241 a.C.). Non podende satisfàghere a sas rechestas econòmicas de sos mertzenàrios de istantza in Sardigna, Cartàgine fiat istada custrinta in su 238 a.C. a tzèdere su controllu de s'ìsula a sos Romanos.

Sa limba latina

Su sardu, sa limba galu oe faeddada in Sardigna, mescamente in sas biddas de chirru de intro, est una limba neolatina. Custu fatu agiudat a cumprèndere, prus de àteros cunsideros, cantu siat istada forte s'influèntzia non feti linguìstica, ma finas a manera prus ampra culturale, esertzitada dae su domìniu romanu in s'ìsula.

Sas iscritziones latinas

A costàgiu de sas fontes archeològicas, sa Sardigna dat unu contributu mannu a sa connoschèntzia de su perìodu romanu de s'istòria sua pro mèdiu de s'istùdiu de sas iscritziones latinas. Si tratat de testos de natura vària, siat dae su bessu de su materiale impreadu, siat dae su bessu de su chi b'est iscritu.

Sas pedras miliares

Sa retza de sas istradas fatas a sos tempos de sos romanos fiat de seguru unu de sos istrumentos prus de importu pro mèdiu de su cale Roma aiat resèssidu a pònnere su controllu suo in Sardigna. Comente ocurret galu oe cando passamus in un'istrada, sa partzidura de sas distàntzias in totu sas lìnias viàrias depiat rapresentare un'informatzione pretziosa pro chie fiat biagende.