Santu Antiogu, necròpoli punica

Archeologia fenitzu-pùnica

Sos insediamentos fenitzos

S'istòria de sa presèntzia fenitza in Sardigna passat pro fases diferentes de unu protzessu insediativu lenu. Sas primas formas de cuntatu si fiant dèpidas tènnere in logos controllados dae sardos nuràgicos, de su cale un'esempru est su giassu de Santa Imbènia (S'Alighera) in ue sunt istados agatados rastros craros de cuntatos intre gente nuràgica, fenitza e eubòica (greca).

Sos negòtzios

Comente iscumproant cun evidèntzia manna sas fontes archeològicas, su negòtziu rapresentaiat sa fonte printzipale de sustentu pro sas tzitades fenitzas. No est tando sena resone sa fama conchistada in s'antighidade dae sos Fenitzos, chi nche los aiat leados a andare oru·oru totu su Mediterraneu, ma finas a nche colare s'istrintòrgiu de Gibilterra, in sa costa atlàntica de s'Àfrica.

Sa colonizatzione pùnica

Cara a sa metade de su sèculu VI a.C. lompent in Sardigna sos Pùnicos, est a nàrrere sos òmines de Cartàgine, sa colònia fenitza poderosa fundada in s'Àfrica de su Nord cara a sa fine de su de IX sèculos a.C. In s'ìsula s'atopu intre Fenitzos e Cartaginesos provocat unu conflitu chi non si fiat manifestadu in su contatu cun sa gente nuràgica e feniza.

Sas iscritziones semìticas

Sa prima imprea de su nùmene "Sardigna" si leghet in s'iscritzione semìtica de s'istele de Nora, datàbile a su de VIII sèculos a.C. Non pro nudda in Sardigna s'iscritura cumpàrgiat paris cun un'àteru fenòmenu de importu comente sa nàschida de sa tzivilidade urbana, e no est una cumbinatzione chi sa tzivilidade nuràgica no apat praticadu nen sa forma urbana nen s'iscritura.