Osini, cumplessu de Serbissi

Archeologia nuràgica

Su pòpulu de sos nuraghes

Sas indàgines archeològicas chi atenent a s'istùdiu de sa tzivilidade nuràgica marcant un'àmbitu particulare non in s'istòria de s'archeologia sarda ebbia, ma finas, prus in generale, in sa cultura de s'ìsula.

Sa tzivilidade nuràgica

Est gai chi si cramat unu mudòngiu culturale fungudu chi bessit a campu in Sardigna, dae sa fine de su Brunzu antigu. Su nùmene "tzivilidade nuràgica" cheret mentovare sos duos elementos chi marcant tale cambiamentu. Sa tzivilidade nuràgica presentat elementos originales, ma finas de afinidade cun àteras tzivilidades de cussu tempus.

Sa metallurgia

A bogare e a traballare sos metallos fiat un'atividade giai connota in s'Edade de su Ràmene de in antis, ma est in s'Edade de su Brunzu, pròpiu a dae chi creschet sa tzivilidade nuràgica, chi sa metallurgia s'afirmat comente resursa econòmica e culturale verdadera. Sos primos metallos bogados e traballados in Sardigna fiant su ràmene e su prumu.

Sa tzeràmica nuràgica

Finas in edade nuràgica sa tzeràmica tenet unu ruolu de primore pro su chi pertocat sas produtziones materiales. Dae sa prima cumparta in su Neolìticu, sa produtzione de istèrgios in tzeràmica s'est semper desvilupada cunforma a sas esigèntzias. Custas fiant ligadas a su sistema de bida chi sighiat su binòmiu agricoltura/allevamentu.

Sos cummèrtzios cun sos Mitzeneos

Sa tzivilidade nuràgica est istada pintada pro tempus meda comente una tzivilidade inserrada in issa etotu, rebelde a onni creze de cuntatu culturale cun su mundu de foras. Sas evidèntzias archeològicas ant, giai dae tempus, demustradu chi, in sa realidade, sas cosas fiant diferentes. Sa tzivilidade nuràgica difatis non depiat èssere assolada e inserrada.