Làconi, pedra fita de Corte Noa

Archeologia prenuràgica

S'Òmine preistòricu in Sardigna

Sa "preistòria" est sa fase longa de s'istòria umana, anteposta a s'imbentu de s'iscritura, s'acadessimentu culturale nòdidu, e cointzidet in Sardigna cun su "prenuràgicu".

Sos rastros prus antigos de sa presèntzia umana

Sos manufatos prus antigos agatados in Sardigna sunt de su Paleolìticu inferiore. Faeddamus de ogetos in pedra (seltze e cuartzite) chi si podent datare intre su 450.000 e su 120.000 annos a oe, àpidos in sa regione de s'Anglona e classificados dae su puntu de vista tipològicu, in sas indùstrias lìticas cun sos nùmenes de "clactonianu" e "tayazianu".

Sas indùstrias lìticas

In su campu de sos istùdios de preistòria, cun sos tèrmines "indùstria lìtica", est a si refèrrere siat a totu sas tècnicas e a totu sas atividades pro mèdiu de sas cales unu grupu umanu mudat sa matèria prima – sa pedra – pro fàghere ogetos de creze diferente, siat a totu sos ogetos chi nde resurtant dae custa atividade.

S'ossidiana

S'ossidiana est una creze de roca vulcànica, bidrosa, chi s'agatat in àreas medas de su Mediterràneu, e finas in Sardigna. Inoghe s'ossidiana s'agatat in su giassu annoditadu de Monte Artzi, in su de Aristanis. Pro sos piessinnos mineralògicos suos, chi permitent de la fàghere a ascras, s'ossidiana fiat divenida in totu sa preistòria materiale pretziadu.

Sa tzeràmica preistòrica

Cun custu tèrmine s'inditant totu sos ogetos produidos cun terra crua e posca postos a còghere a pustis de àere dadu a s'ogetu sa forma chi si cheriat. Sa produtzione de manufatos in tzeràmica rapresentant su primu de duos eventos "rivolutzionàrios" de primore chi sinnant s'intrada de s'umanidade in s'edade cramada Neolìticu.