Ogiastra, tacos de Osini e de Ulassai

Territoriales

Belle che unu continente. Sa Sardigna, in sa sensibilidade de s'iscritore Marcello Serra, est che pare a sas terras continentales non tantu pro sa mannària de sa superfìtzie sua, ma prus a prestu pro sa variedade de sos iscenàrios geogràficos chi bi sunt.

Una richesa chi si cumprendet petzi bisitende cuddos territòrios chi disignant una terra carignada dae su mare e conchistada dae "canyon" crispos, prena de padentes carcos de magra mediterrànea e cun sos colores de sas bìngias, sos bolos de mangone, cun sos cherbos sardos, imbellida dae tzitades marinas burdellosas e biddas internas sulenas, cumpartzida in paritzas regiones istòricas e bàrria de unu sinnu identitàriu ùnicu e forte.

Sos itineràrios territoriales podent èssere duncas ghias ùtiles pro iscobèrrere biddas e tzitades inghiriadas dae localidades interessantes a s'ispissu pro su chi pertocat su naturalismu ma finas pro sa cultura.

Biàgios in ue sa sienda de sa traditzione sarda est presentada in variantes diferentes, dae s'enogastronomia a su tessìngiu, dae sa limba locale a s'artesania. Un'intreveradura de iscobertas chi permitent de connòschere testimonias archeològicas antigòrias, meda bias a curtzu a edifìtzios modernos e a museos de arte cuntemporànea.

A meridione o a setentrione, in s'"entroterra" o in sas zonas marinas, cun sa vetura o àteros mesos de trasportu, resurtat unu biàgiu prenu de ispantos in un'ìsula belle che unu continente.


Bae a sa versione in italianu pro bìdere sos itineràrios territoriales