Foiso Fois, Retratu de Salvatore Cambosu, 1951

Literàrios

Sos contadores de Sardigna sunt, forsis sena mancu l'ischire, guidas turìsticas de balia, capatzos de nche giùghere sos letores in sos cugiones prus cuados de sa cultura sarda:sos romanzos issoro, sos contados, sunt difatis prenos de sos piessignos prus mannos de sos territòrios in ue sunt ambientadas sas istòrias. Dae sas rigas de custos contados essint a campu produtos de sa coghina sarda, a bortas fotografados in su mentras chi sas massajas los sunt ammaniende; in sas cortes e in sos giardinos serente sas domos acò s'àrbore seculare descritu cun sas naes chi s'intritzant o cun sos frutos caldos galu apicados; ma finas sas sagras e sas festas de bidda, sas professones o sas architeturas de impignu s'annòditant, craras·craras, in sas pàginas, firmende·si in s'eternidade literària.

Sa bidda de Nùgoro de Gràtzia Deledda, prèmiu Nobel pro sa literadura in su 1926, ma finas biddas de Sarbadore Satta, autore primorosu de "Il giorno del giudizio", si firmat intre sas rigas, istrinende nuscos e colores chi non s'agatant aterue, singiende un'àndala diferente cunforma a cuddas de s'avesu, ghiende su letore in cugiones bidos mai. Sa Gaddura bida cun sos ogros de unu foressidu nòdidu, cuddu bandidu mudu descritu dae Enricu Costa, chi Gràtzia Deledda naraiat de èssere sa dischente, est su protagonista de un'àteru itineràriu in mesu a sas pàginas de su libru.
Falende, pustis, in sa leada sud otzidentale de sa Sardigna, est Giusepe Dessì chi descriet su territòriu de su Linas, binchidore cun su romanzu "Paese d'ombre" de su Prèmiu "Strega" in su 1972: finas inoghe, descritziones galanas de logos bàrrios de ammaju. Sos itineràrios literàrios sunt medas nessi cantu sa produtzione de sos contadores sardos.


Bae a sa versione in italianu pro visualizare sos itineràrios literàrios