Sa basìlica de Santa Giusta

Artìsticos

Paris cun sos itineràrios artìsticos, cumpartzidos in temas o istudiados cunforma a sos territòrios, est proposta sa connoschèntzia de sa sienda culturale sarda. Dae s'època medievale finas a cudda cuntemporànea, s'arte in Sardigna tenet fatas de interessu desempladu, pro more finas de s'istòria sua piessignada.

Si su romànicu at lassadu atestatziones de importu in su territòriu, cun una richesa annoditada de colores (ca, pro sas costrutziones, fiant impreados materiales diferentes) e de impiantos (ligados a sas funtziones issoro, a sa commitèntzia o a su perìodu), cun su gòticu cadalanu intramus in su coro de sa cultura ispagnola.
Cultura chi est rapresentada bene finas dae sas palas de altare de su '400 e de su '500 chi imbellint crèsias e museos sardos: sos retàulos.

Una borta chi sa cultura baroca s'isparghet, s'arte in Sardigna bivet un'istajone carca de fatas de significu, chi ant a sighire fintzas cun sa lòmpida de sos Piemontesos, cando s'at a ispàrghere su barocu tardu e a pustis s'architetura de rigore de sos ingegneris militares.

In su tempus sighente sa Sardigna at a bìvere s'istajone neoclàssica, abbalorada meda ca sos mastros suos si fiant fatos mannos in sas acadèmias continentales prus nòdidas. Un'àndala de annoadura chi at a lòmpere finas a sos annos cando architetos, pintores e iscultores sardos, intre s'acabbu de s'Otighentos e su cumentzu de su de XX sèculos, ant a ghetare sos fundamentos de sas espressadas ammajadoras de s'arte cuntemporànea.


Bae a sa versione in italianu pro bìdere sos itineràrios artìsticos