Su museu, logu dedicadu a sas Musas

S'istitutzione moderna chi li naramus "museu" leat custu nùmene dae su tèrmine grecu "mouseion" chi dessinnat unu logu dedicadu a sas Musas, sas noe divinidades chi ispirant sas artes e sas lìteras. Custu liòngiu sustantziale essit a pìgiu a manera crara finas in sa definitzione de "museu" elaborada dae s'ICOM (International Council of Museums).
S'istitutzione moderna chi li naramus "museu" leat custu nùmene dae su tèrmine grecu "mouseion" chi dessinnat unu logu dedicadu a sas Musas, sas noe divinidades chi ispirant sas artes e sas lìteras. Sas musas fiant fìgias de Mnemosine, dea de s'ammentu, e de Zeus, frade suo. Dae cantu naradu subra de s'orìgine mitològica de su tèrmine e de su logu chi custu dessinnat si cumprendet a manera crara chi su "museu" est unu logu chi giai dae sa nàschida sua tenet unu liòngiu fungudu cun sa "memòria".

Custu liòngiu sustantziale essit a pìgiu a manera crara finas in sa definitzione de "museu" elaborada dae s'ICOM (International Council of Museums), s'organizatzione internatzionale de sos museos e de sos professionistas de sos museos, nàschida in su 1946 cun s'intentu de "costoire, assegurare sa continuidade e comunicare su valore de su patrimòniu culturale e naturale de su mundu, presente e imbeniente, materiale e immateriale".

S'ICOM definit su museu "un'istitutzione permanente, sena fines de lucru, a su servìtziu de sa sotziedade e de s'isvilupu suo. Est abertu a su pùblicu e acumprit chircas chi pertocant sas testimonias materiales e immateriales de s'umanidade e de s'ambiente suo; las achirit, las costoit, las comùnicat e, mescamente, las faghet connòschere pro fines de istùdiu, annestru e praghere".
In cunsonu cun custas premissas, sa Sardigna at printzipiadu dae tempus meda unu caminu torrende in segus in sa memòria sua, impreende comente mèdios de trasportu particulare sos museos etotu: archeològicos, istòricos, etnològicos, antropològicos, museos de iscièntzias naturales, de sa tècnica e de s'iscièntzia, museos de s'arte.