Su museu, logu dedicadu a sas Musas

S'istitutzione moderna chi li naramus "museu" leat custu nùmene dae su tèrmine grecu "mouseion" chi dessinnat unu logu dedicadu a sas Musas, sas noe divinidades chi ispirant sas artes e sas lìteras. Sas musas fiant fìgias de Mnemosine, dea de s'ammentu, e de Zeus, frade suo. Dae cantu naradu subra de s'orìgine mitològica de su tèrmine e de su logu chi custu dessinnat si cumprendet a manera crara chi su "museu" est unu logu chi giai dae sa nàschida sua tenet unu liòngiu fungudu cun sa "memòria".

Custu liòngiu sustantziale essit a pìgiu a manera crara finas in sa definitzione de "museu" elaborada dae s'ICOM (International Council of Museums), s'organizatzione internatzionale de sos museos e de sos professionistas de sos museos, nàschida in su 1946 cun s'intentu de "costoire, assegurare sa continuidade e comunicare su valore de su patrimòniu culturale e naturale de su mundu, presente e imbeniente, materiale e immateriale".

S'ICOM definit su museu "un'istitutzione permanente, sena fines de lucru, a su servìtziu de sa sotziedade e de s'isvilupu suo. Est abertu a su pùblicu e acumprit chircas chi pertocant sas testimonias materiales e immateriales de s'umanidade e de s'ambiente suo; las achirit, las costoit, las comùnicat e, mescamente, las faghet connòschere pro fines de istùdiu, annestru e praghere".
In cunsonu cun custas premissas, sa Sardigna at printzipiadu dae tempus meda unu caminu torrende in segus in sa memòria sua, impreende comente mèdios de trasportu particulare sos museos etotu: archeològicos, istòricos, etnològicos, antropològicos, museos de iscièntzias naturales, de sa tècnica e de s'iscièntzia, museos de s'arte.