Filipu Figari, Su fastìgiu, 1912-1914

Giusepe Biasi e Filipu Fìgari

In una Sardigna chi, a s'incràs de sa prima gherra mundiale, at a b'dere torra a manera drammàtica s'allumada de su problema de s'autonomia regionale, in s'àmbitu de sa situatzione de contierra non prus intre pòpulos ma intre classes, destinada a nche giùghere s'Itàlia a su regime fascista, bi sunt sos pintores Giusepe Biasi e Filipu Fìgari.
In una Sardigna chi, a s'incràs de sa prima gherra mundiale, at a b'dere torra a manera drammàtica s'allumada de su problema de s'autonomia regionale, in s'àmbitu de sa situatzione de contierra non prus intre pòpulos ma intre classes, destinada a nche giùghere s'Itàlia a su regime fascista, sos pintores Giusepe Biasi e Filipu Fìgari ant a respòndere a sos bisòngios de fraigare una identidade cun sèberos figurativos diferentes, ma chi tenent in cumone unu cumportamentu chi punnat a trasfigurare sa realidade cumplessa de s''sula in crae de sublimatzione de su mito.
Giusepe Biasi at prèndere su nùmene suo a sas illustratziones pro sa narrativa de Gràtzia Deledda, incarrerende•si in sos annos binti cara a una produtzione de òperas de cabaddete, semper de prus caraterizadas dae sa trasliteratzione fiabesca de su "populare" sardu chi assèliant a ladinu cunforma sos bisòngios minores de una commitèntzia privada, chi no est petzi locale, finas a cumprire su sèberu suo etotu de evasione andende a istare in Àfrica (1924.27), a pustis de su cale s'at a afideare a sa pintura de òperas a seguru ammajadoras ma inserradas de su totu in una moda esòtica chi non fiat politicamente curreta, cando in s'iscena art'stica natzionale b'at a èssere sa primatzia de punnas plàsticas de si classitzismu de su regime.
Filipu Fìgari at a resessire intames a monopolizare sa commitèntzia pùblica, faghende unu in fatu de s'àteru sos tziclos mannos pro su Palatzu tz'vicu e àteros edif'tzios pùblicos de Casteddu, fintzas a su liminàrgiu de sos annos Trinta, e vinculende finas isse sos sèberos suos e sa produtzione sua a sas iconas tzelebrativas de una visione figurativa e de sentidu antistòricu, chi giai leat forma in sos tèrmines de unu isbariòngiu de unu ambiente "primitivu" – cussu de sa Sardigna rurale acaretzida contra cussa moderna- cualificadu comente arcàicu in su momentu chi leat sa dimensione tasida de s'eventu sena tempus, a manera tramposa firma in unu cuadru sòtziu-culturale isulanu e natzionale in su cale, in realidade, paritzas cosas andaiant mudende a sa lestra.