Isvilupos architetònicos noos

In su 1948 Casteddu divenit cabu de logu de sa Regione Autònoma de Sardigna. Custu fatu faghet nàschere una pelea noa subra su ruolu chi sa tzitade diat àere dèpidu tènnere in su tempus benidore.

Sa pelea andaiat intre sèberos possìbiles e diferentes: prefèrrere de torrare a fraigare a su prus a lestru pro dare una risposta verdadera a su problema de sos chi non teniant domo, o intentare de acontzare a manera nostàlgica s'assètiu urbanu derrutu a càusa de sa gherra.

Su pianu de recostrutzione est redatzionadu in su 1945 e aprovadu duos annos a pustis. Sèberos programmàticos pretzisos prevìdidos dae su pianu, comente sa retza de sas istradas in su tzentru istòricu o su càmbiu de unos cantos servìtzios, no agatant atuatzione. Si fiat prefèrridu punnare cara una recostrutzione pretzisa, medas bortas detada dae sèberos urbanìsticos pagu seguros e pòberos dae su bessu estèticu, ma chi si presentaiant bonas pro torrare a pònnere in pee a sa lestra e a manera barata dae su bessu econòmicu pro fàghere funtzionare sa tzitade.

In una situatzione de custa creze, non podiant mancare sas ocasiones de cuntierra. Fiat istadu su casu pro nde fàghere un'esempru, de s'inaguratzione de duos edifìtzios pro ispetàculos: su "Cinegiardino" in logu abertu e su Teatru "Massimo" (1944-47). Su sèberu pro inditare sas realitzatziones de custos edifìtzios fiat istadu cuntestadu ca si pensaiat chi esseret andadu a dannu de àteras prioridades, comente sa Passeggiata coperta, s'Anfiteatru romanu o sas tumbas pùnicas in sa necròpoli de Tuvixeddu.

Pro su chi pertocat sa viabilidade tzitadina, bisòngiat de nàrrere chi sos primos interventos (s'isboidadura de carrera de Santa Margherita e s'abertura de carrera de Mameli) aiant tentu logu feti in su 1957, pagu in antis chi esseret iscadidu su tempus de su pianu de recostrutzione.

S'atividade edilìtzia fiat istada carca, a su nessi dae su bessu de sa cantidade. E finas dae custu bessu però, sa parte manna de sos interventos fiat ghiada dae sa presse de torrare a fraigare e dae sa farta sustantziale de una programmatzione sèria.