Cuartu Santa Aleni, forraghes Maxia

S'archeologia industriale

Sos istabilimentos industriales de printzìpiu de su Noighentos sunt sinnados dae un'architetura sèmplitze, marcada dae isculturas chi inditant sas funtziones produtivas, segundu su modellu chi si podet agatare in edifìtzios paleoindustriales comente in parte manna sos bochidòrgios in totu s'ìsula, decorados cun concas de traos o boes corcados. Emblemàticu est su cumplessu de sa Semoleria Italiana in Casteddu, in ue su portale àulicu de intrare in viale La Plaja presentat in sas volutas de costàgiu ispigas de trigu. Naschet tando, cun s'impreu de su tzimentu armadu, unu dilemma: rapresentare sas istruturas industriales a manera brutale o "las mascarare" cun una beste àulica. Mescamente distillerias o vetrerias chi nde leant in sa mègius manera sa tipologia de sa turre, tunda o cuadrangulare, decorada dae merlos o elementos architetònicos – modanaduras, cuarnisas, arcos tzegos – chi resurtant a riprodùere edifìtzios medievales. S'istabilimentu de sa Vinalcool de Pirri, pustis divenidu vetreria, sas forraghes Maxia de Cuartu Santa Aleni, su forru de sa funderia de San Gavinu Monreale, sunt sos esempros prus de importu de custa creze, chi leant comente protòtipu su "restàuru" fatu in su Casteddu Salvaterra de Iglèsias a primos de su Noighentos pro l'adatare a vetreria.
Unu discursu chi pertocat sas architeturas de traballu non diat èssere cumpletu si non si fagheret unu tzinnu a su cumplessu de sas Contzas de Bosa chi s'acarant in s'oru de manu manca de su Temo a manera ispantosa, cun a cara sa cortina regulare de sas domos de s'àteru chirru de su frùmene: unu grupu de fràigos a filu, chi repitent una fatzada sèmplitze "a capanna", marcada dae sa cobertura "a falda".
A su matessi tempus su ferru, isfrutende sas resursas tecnològicas noas de su segundu Otighentos, s'impreat siat pro sas pensilinas de sas istatziones ferroviàrias, siat pro sos mercados de sas tzitades o pro servìtzios pùblicos. Bisòngiat de amentare su samunadòrgiu de Biddaexidru, de su 1893, ma tocat a mentovare finas su Mercadu betzu de Casteddu, òpera de s'ingegneri Enrico Melis. Addae de sa beste massitza in pedra mùrina de Serrenti, s'istrutura giughiat una cobertura in ferru, bidru e ghisa, ghetada totu paris a s'edifìtziu in su 1957.
A pustis de sa segunda gherra mundiale sa miniera de Montebetzu aiat tentu un'ispinta noa tantu chi in su 1953 fiat istadu realizadu su "Villaggio Rolandi", cun formas sòbrias e funtzionales, e mescamente sa colònia marina de Funtanazza, inaugurada in su 1956, chi si podet cunsiderare s'ùrtimu interventu filantròpicu de una sotziedade minerària, chi si ponet in sa mesidade intre s'eredidade de sas intentziones populìsticas de su regime e su frutu de conchistas sindacales. S'edifìtziu est unu fràigu mannu postu in unu logu a su tempus vìrgine in su totu e rispondet a critèrios pràticos e de "comfort", curados finas in su mobìliu e in sas atretzaduras de intro.
A totu custu s'agiunghet unu cambiamentu dae raighinas in su territòriu de s'ìsula, marcadu non feti dae sos rastros de sos putzos de tempos archeològicos e istòricos, dae sos insediamentos e mescamente dae sas caraterìsticas cumplementares a sa regorta de sas abbas impreadas finas comente fortza "motrice", a sas òperas de canalizatzione, a sas istradas ferradas fatas a posta pro sos logos de miniera, a sos fràigos de impiantos dae s'ampraria manniosa e de incantu.