Tàtari, domo Cugurra, acabu de su de XIX-printzìpiu de su de XX sèc.

S'ecletismu

In s'istùdiu de sas fases architetònicas diferentes, paret casi chi sa Sardigna apat cantzelladu unu tempus intreu de s'istòria sua, finas si a pustis totu andat postu in su disinteressu generale pro s'architetura de sos ùrtimos duos sèculos, francu pro cussa de Gaetanu Cima.

Analizende sas testimonias de s'architetura neomedioevale, segundu unu cuntzetu de revival de su passadu, est possìbile de si rèndere contu de sa presèntzia difùndida issoro chi lompet in onni mìnima àrea de sa Sardigna, in logos finas isulados, pro su chi pertocat sas tipologias prus diferentes chi atenent a edifìtzios religiosos, fràigos tziviles pùblicos e privados, edifìtzios industriales, monumentos funeràrios. Respetu a sos àteros s'istile neogòticu leat unu logu ampru meda e a su mancu a s'inghitzu, in tzircustàntzias diferentes, contat in comitentes istràngios o non sardos: est su casu de unu de sos edifìtzios prus de importu, su Palatzu Giordano Apostoli, fraigadu in Tàtari dae su 1878 cun unu progetu de Giuseppe Pasquali e Luigi Fasoli pro un'imprendidore ricu chi aiat chertu non feti s'edifìtziu ma finas sa mobìlia e sos decoros de intro ispirados a critèrios istilìsticos.

Est custu su primu e su prus visìbile intre sos edìfitzios neogòticos, siat pro su logu nòdidu in ue est postu, in sa reghente pratza de Itàlia, siat pro s'interpretatzione "frorida" de s'istile chi est cuntaminadu: si in casu mai sas aberturas a bìfora o a monòfora trilobadas de sa fatzada siant canònigas, su basamentu "a bugnato" e sas colunnas chi poderant sos corridòrgios sunt agiuntas aùlicas chi si cumpletant cun s'atentzione dèchida a sos piessinnos siat a chirru de foras siat a chirru de intro.

Podimus ammentare sos dragos de brunzu postos in ambos chirros de su portale o in sas retzas de pianu terra, o finas sos decoros a pintura a òpera de Guglielmo Bilancioni cun sugetos mitològicos chi in calicuna manera divenint su contraltare de sas pinturas ispiradas a sas glòrias pàtrias de sa Sardigna, fatas dae Giuseppe Sciuti in su salone de su Palatzu de sa Provìntzia.