A pustis de s'Unidade de Itàlia

S'architetura de su ferru cumparit in Casteddu intre su 1882 e su 1886, cando si fràigat in fatu a unu disinnu de Enrico Melis su mercadu amuntadu de Largo Carlo Felice, chi oe non s'agatat prus.
In sa capitale sarda, s'isvilupu de s'urbanìstica moderna aiat inghitzadu moende dae su 1861, cando sa tzitade fiat istada bogada dae sa lista de sas "piazzeforti" e tando fiat istadu possìbile a nde ghetare sos bastiones, in particulare cussos cara a s'apendìtziu istòricu de sa Marina, e a resone essende mudadas sas esigèntzias funtzionales respetu a s'àrea de su portu. In su 1880 fiat istadu marcadu s'oru de mare de carrera de Roma, chi in su cabu orientale nd'aiant pesadu su palatzu de sa comuna, fatu·fatu a su cuncursu chi aiat seletzionadu su progetu firmadu dae Crescentino Caselli, ma in realidade progetadu dae s'architetu Annibale Rigotti.
Siat su Palatzu de sa comuna, inghitzadu in su 1899, siat sa Terratza Umberto I, acabada in su 1902, cale sistematzione monumentale de s'acaradu de su bastione de Saint-Remy e de s'apendìtziu istòricu de Casteddu de susu a chirru de suta de sa costa chi pro mèdiu de sa Marina nche lompet a su portu, marcant sos duos limbàgios istoritzìsticos majores de su cambiamentu urbanìsticu de Casteddu, su de duos sighende sas coordinadas neoclàssicas, su primu in intro de su programma de unu revival neogòticu cun recursu soberante a decoros liberty. At a èssere custa ùrtima tendèntzia estètica a prevàlere in sos fràigos de sa tzitade, mescamente in su piessinnu modernista o finas déco de sas villas in totu viale Merello o in sa filera de sos palatzos postos cara a carrera de Roma.