Casteddu, Seminàriu tridentinu, 1770-1778

Architetura tzivile e militare

Intre sos interventos de pianificatzione territoriale postos in òpera dae su guvernu sabàudu s'agatat finas sa fundatzione ex novo de tres tzitades, Carloforte e Madalena in su de XVIII sèculos e Longon Sardo (Santa Teresa de Gaddura) in s'Otighentos.

S'incàrrigu de progetare s'impiantu de Carloforte fiat istadu dadu dae su re Carlo Emanuele III a s'ingegneri Della Valle, su cale si fiat interessadu siat de sas fortilesas de s'ìsula siat de s'abitadu e de su portu.
S'ischema urbanu adotadu fiat cussu isperimentadu in Torino in su Seschentos, a iscachiera partzida dae un'asse tzentrale chi passende pro una pratza ampra collegat sa bidda a su mare e a su montigru; in sa parte tzentrale diat àere agatadu postu sa crèsia parrochiale progetada fàtzile mannu dae un'àteru ingegneri militare, Saverio Belgramo de Famolasco, in Sardigna dae su 1761.


Est òpera de Belgramo finas sa sistematzione de su cumplessu architetònicu fraigadu in s'ispàtziu de su Balice in Casteddu, de su cale faghent parte su Seminàriu Tridentinu e s'Universidade in mesu de custos duos fràigos, in sos disinnos, s'integraiat unu teatru. Su progetu autògrafu est cunservadu in s'Archìviu Istòricu de Torino.