Aristanis, sea de Santa Maria, 1731-1767

Architetura neoclàssica

Su protzessu chi sighit sas modas dominantes in sos ambientes de sa cultura artìstica italiana si faghet prus carcu in su de XIX sèculos cun s'òpera de unos cantos architetos nàschidos in s'ìsula ma formados in Torino, a connoschèntzia de sas formas neoclàssicas chi si fiant difundende in Europa.
Mescamente sa posada obligada de sa corte sabàuda in Casteddu, comente cunsighèntzia de sas impresas de Napoleone, depiat àere determinadu s'orientamentu de su gustu de su logu cara a sas tendèntzias noas chi inghitzant dae sas capitales europeas, fatu·fatu a sas esigèntzias mudadas de sas classes chi cumandant, personificadas in sas òperas de sos architetos. Giuseppe Cominotti s'incàrrigat de sos disinnos pro su Teatru Tzìvicu de Casteddu (1831-32) e sos progetos pro su tzimbòriu mannu de Santu Luisi Gonzaga in sa seu de Aristanis (1829-37), in ue at a èssere postu su monumentu de màrmaru fatu dae s'iscultore Andrea Galassi. Antonio Cano sovrintendente de sos traballos pro sos acontzos de sa crèsia frantziscana de Santa Maria de Betlem in Tàtari (1829-34) e pro su fràigu de sa sea de Santa Maria de su Nie in Nùgoro (1835-40).
Su protagonista verdaderu de su de XIX sèculos in Sardigna est però s'architetu casteddaju Gaetanu Cima chi, fatu·fatu a sas teorias prus a die de su tempus e sustènnidu dae unu pragmatismu rigorosu, at a tènnere parte manna a dare funtzionalidade e creze moderna a sa capitale e a àteros tzentros sardos. Pro su chi atenet a s'architetura religiosa, bisòngiat de sinnalare intre sos motivos suos de importu sa pianta tzentrale a tzimbòriu, chi sighit sos cànones neoclàssicos, de sas crèsias de Santa Maria Assunta in Guasila (1839-52) e de Santu Frantziscu in Aristanis (1841-47). Pro su chi pertocat s'edilìtzia tzivile, su modellu de s'organismu tzèntricu est torradu a propònnere in un'aposentu de retzire de sa villa Santa Maria in Pula (1838), ma su chi dat in ogru est su funtzionalismu, belle che un'antìtzipu de su ratzionalismu de su noighentos, chi contradistinghet s'ospidale de Santu Giuanne de Deus in Casteddu (1844-48): marcadu dae un'istrutura a rajos, su fràigu nos presentat s'esperièntzia de Cima in sintonia perfeta cun esperièntzias sìmiles e coevas in campu internatzionale.