Bosa, crèsia de su Càrmene, 1779 ca.

Architetura tardobaroca

Totu su Setighentos est sinnadu pro s'atividade de architetos e ingegneris militares piemontesos, chi dant un'importàntzia in sensu barocu pro su chi pertocat s'edilìtzia sagrada e tzivile mescamente in sos tzentros urbanos prus de importu, cun un'assimilatzione marcada de sos modellos culturales de rastru italianu.
Antonio Felice De Vincenti in su 1722 curat sos disinnos pro sa basìlica noa de Bonària in Casteddu, su modellu in linna manifestat in manera crara sa simigiàntzia a s'òpera de Guarino Guarini e de Filippo Juvarra. Dae s'ischema de custa fatzada, mai realizada, ant a inghitzare cussos de àteras crèsias sardas, intre àteras sa parrochiale de Nostra Sennora de sas Gràtzias in Seddori, pesada intre su 1781 e su 1786, segundu su progetu de Carlo Maino e Antoni Innàtziu Carta. In su de Aristanis, mustrant modas sìmiles tardobarocas paritzos portales de sartu, su prus nòdidu de sos cales est numenadu "de Vitu Sotto" (post 1780).
Unu nùmeru mannu de àteros interventos a fràigu, intre sos cales funtanas pùblicas, e òperas de fortilesa si printzìpiant in sas tzitades prus de importu e in sos tzentros minores de Sardigna, inghitzende a leare una creze urbanìstica in sustàntzia sìmile a sa de oe pro cantu si cunservat fidele in sa cumplessidade de sas àreas istòricas.
Su limbàgiu tardobarocu, nou non tantu in sa manera de si presentare, cantu pro su chi atenet a su referente italianu e non prus ibèricu, si manifestat segundu maneras cumpridas in un'istile isortu in su cumplessu (crèsia e monàsteriu) de su Càrmene in Aristanis, progetadu in su 1776 dae su piemontesu Giuseppe Viana. A su matessi architetu si depet sa fàbrica, a cumentzare dae su 1785 ma tirada a longu in su tempus, de sa crèsia de Santa Anna in s'apendìtziu de Stampaci in Casteddu. Maneras de fraigare ligadas a traditziones tècnicu-costrutivas de creze ibèrica sighint a s'agatare in tzentros de s'internu, cun resurtados de importu e originales, in particulare in sa crèsia e in su cunventu de su Càrmene in Bosa (1779), in sa crèsia de Nostra Sennora de sa Salude in Putumajore (1790) e in su Santuàriu de sartu de Nostra Sennora de Bonu Ighinu in Mara (1797), marcadu dae unos cantos decoros de mastros de su logu galu ligados a su repertòriu traditzionale e in su rastru de sos "picapedrers".