Sas fàbricas architetònicas de edade sabàuda

Unas cantas fàbricas tzitadinas de importu, duradas a longu meda, marcant su momentu de passàgiu de sa Sardigna dae sos res de Ispagna a sos soberanos sabàudos.
In su 1714 acabant, cun su portzu de fatzada decoradu dae iscultores lombardos e genovesos, sos interventos edilìtzios tardobarocos in sa seu de Santu Nigola in Tàtari, a s'inghitzu romànica, torrada a acontzare in edade aragonesa, dae semper su puntu de apògiu monumentale de su tzentru istòricu tzitadinu. Intre su 1674 e su 1712 est fraigadu su cumplessu gesuìticu de Santu Micheli in Casteddu, sinnadu dae una fatzada tardobaroca poderosa chi pertocat in realidade su portzu postu a costàgiu de sa crèsia pesada moende dae foras cara a intro, cun decoros de creze ibèrica. Sighende su filu de sa traditzione tardomanierista de su logu, inghitzada dae sa seu casteddaja e rennoada feti dae sos decoros barocos, si costruet sa sea de Santu Pedru in Ales, fraigada intre su 1686 e su 1725 suta sa diretzione de Domenico Spotorno.
Intre su de XVIII e su de XIX sèculos in su tzentru istòricu de Aristanis si cumentzant a fraigare monumentos de importu chi galu oe sunt sos prus nòdidos e marcados de sa tzitade. Sa sea de Santa Maria Assunta, finas a cussu tempus configurada a àula romànica (primas deghinas de su de XII sèculos), cun transetu gòticu-italianu (mesidade de su de XIV sèculos), a inghitzare dae su 1745 est torrada a fraigare. Sa recostrutzione mentovada presentat una planimetria chi sighit galu sa moda tardomanierista rennoada, in sa fatzada, in sas maneras chi in sos tempos in fatu de fàbrica marcant su passàgiu nou e graduale dae su barocu cara a su neoclàssicu, destinadu a s'afirmare a printzìpiu de su de XIX sèculos.