S'Alighera, domo de sos Dòria, mesidade XVI sèc.

Architetura tzivile

A sos tempos de sos aragonesos si fiat difùndida sa moda, lòmpida dae sa Catalogna, de inghiriare ghennas e bentanas cun pedras picadas elegantes pro irrichire sas fatzadas de sos palatzos pro su prus sena decoru.
Su fatu aiat interessadu a primu sas tzitades pro a pustis lòmpere, sighende unu modellu de irradiatzione culturale tzentru-periferia, in sas tzitades minores e in sas biddas. Importu mannu in custu sensu aiat tentu s'architetura religiosa, in sos cantieris suos si teniant modellos e si nde pesaiant mastros.

Su de si cunformare a sos istilemas catalanos fiat belle che totale in S'Alighera, in ue fiant prus istrintas sas cuncàmbias cun sa penìsula ibèrica, comente lu mustrant pro esempru sas bentanas de sa domo de sos Dòria. In càmbiu cantu prus nch'intramus a chirru de intro de s'ìsula sos esempros chi tenimus sunt sinnados dae un'ammisturu de formas de ispiratzione populare.

Pro su chi atenet a su profilu istilìsticu sos decoros sunt marcados dae sa presèntzia costante de s'arcu tòrchidu catalanu in sa mesidade de sos incroamentos. De su restu s'interpretatzione de sos istilemas ligados a su Gòticu catalanu non si realizat mai in una imitatzione passiva: si podet agatare belle che semper difatis un'interpretatzione "locale" in totu sos elementos chi cumponent sa curnisa, sas modanaduras, sa colunneddas e sos arcos. Su repertòriu de sos decoros de sos picapedrers (picapedreri) est ampru e, puru cunservende piessinnos particulares, mudat in su tempus.
Intre s'agabu de su Chimbighentos e s'inghitzu de su seschentos a pustis, benende a si connòschere sas modas rinascimentales, adoviamus àteras novidades in sas formas tando no est raru a agatare, pro esempru, curnisas a dentigheddas e tìmpanos triangulares cun curnisas modanadas de creze clàssica acostagiadas dae arcos inflessos o colunnas iscanaladas e rudentadas cun a subra capitellos chi amentant s'istile de cussos corìntzios o cumpostos.