Casteddu, catedrale de Santa Maria de Casteddu de susu, ùrtimu tertzu de su de XVII sèc.

Architetura manierista e baroca

Su protzessu de tzentralizatzione e controllu de sa bida pùblica cumentzadu dae Filipu II de Ispagna marcaiat sa fine de sas prerogativas e de s'autonomia amministrativa de tempos medievales, de sas cales s'ìsula aiat sighidu a gosare in totu s'edade catalanu-aragonesa.
S'istòria de s'architetura in Sardigna intre su de XVI e su de XVII sèculos est tando marcada dae una commitèntzia pro su prus cunservadora, rapresentada mescamente – si si escluint unos pagos feudatàrios, sos Òrdines religiosos e unos cantos negotziantes ricos de sos tzentros urbanos prus mannos – dae òmines de crèsia arretrados e dae una borghesia minoredda, serrada pro natura a onni novedade chi diat pòdere indebilitare su ligòngiu cun sa traditzione e, tando, cun s'istòria in sa cale cheriat èssere partètzipe.
Est emblemàtica de un'orientamentu nou cun piessinnos italianos pro su chi atenet a su fràigu de sa Crèsia noa de Santu Austinu (1577-80) chi introduit unu sensu de su logu rinascimentale pro su chi pertocat sa pianta a rughe latina, sos decoros clàssicos e su tzimbòriu suo.
Ma in su restu de s'ìsula a s'estètica de creze clàssica li aiant reservadu unu ruolu minore e sas novidades rinascimentales fiant intradas a pagu a pagu tantu chi in Sardigna no aiant cumportadu peruna rivolutzione de istile ma fiat acuntèssidas pro mèdiu de unu protzessu lenu de simbiosi e ibridatziones galu prus pagu sighidu in àreas de a largu, in ue su limbàgiu tardogòticu fiat istadu prus longu finas a lòmpere a sa mesidade de su Seschentos.
Su classitzismu, chi marcaiat mescamente sas bentanas e sas ghennas pro su chi pertocaiat sos decoros de sas fatzadas, torraiat a elaborare sas istruturas gòticas dende bida a òperas minores ma a su matessi tempus originales, comente pro esempru sa parrochiale de Nughedu Santa Vitòria, chi s'acrarat in una pratza ampra de sa cale costituit su fundale architetònicu iscenogràficu.
A sa fine de su Chimbighentos, s'impiantu in Tàtari de sa crèsia gesuìtica de Gesus e Maria oe de Santa Caderina, est presente pro sa prima borta in Sardigna su limbàgiu litùrgicu controriformìsticu codifìcadu a su tempus de su Contzìliu de Trentu (1545-1563) e impreadu cun amprària dae sa Cumpangia de Gesus. S'esigèntzia de dispònnere de un'edifìtziu dotadu de un'ispàtziu unitàriu, in ue s'atentzione de sos fideles si cuntzetraret cara a s'altare magiore, aiat conduidu difatis a s'elaboratzione de unu modellu eclesiàsticu nou, codificadu pro sa prima borta in sa crèsia de Gesus in Roma (1568 pagu prus o mancu), progetada dae s'architetu Jacopo Barozzi dae Vignola paris cun Giovanni Tristano. Sa crèsia tataresa nde leat su modellu de cussa de Gesus, siat in s'impiantu istruturale siat in s'importàntzia simbòlica de sos elementos architetònicos, intames diferentziende·si pro unos cantos sèberos originales leados "in corso d'opera".
A printzìpiu de su Seschentos si nde pesat in s'ìsula una polèmica aspra intre sos artzipìscamos de Tàtari e de Casteddu chi si disputaiant su tìtulu de primate de sas Crèsias sarda e corsicana. Polèmica chi addae de su significadu polìticu, aiat tentu un'importàntzia non de pagu contu in su protzessu de assimilatzione de sas tendèntzias artìsticas barocas, introduida dae sa cumpangia de Gesus e dae sos ingegneris militares lòmpidos in s'ìsula pro fraigare òperas de fortilesa e defensa.
A Portu Turres comente in Casteddu, s'«inventzione de sos corpos santos», est a nàrrere su àere agatadu relìcuas de sos màrtires, sa cantidade e sacralidade de sos cales diant àere legitimadu sa primitia isulana de una de sas duas artzidiòtzesi, aiat determinadu in tempos diferentes su torrare a cunformare cara a sas formas barocas sas traditzionales seas de cultu e sa ristruturatzione de sas catedrales de ambos logos. In Casteddu sos traballos aiant inghitzadu in su 1615 pro voluntade de s'artzipìscamu Francisco de Esquivel, chi a suta de su presbitèriu de Santa Maria in Casteddu de susu aiat fatu iscavare sa cripta de sos màrtires, destinada a nde costoire sas relìcuias in ambientes fatos in màrmaru lughente de ruju e a colores cunforma a sa moda baroca. Sighent, intre su 1669 e su 1674, su torrare a acontzare siat sa catedrale casteddaja, siat sa caterale turritana, Santu Nigola de Tàtari, concluida a s'inghitzu de su Setighentos cun sa suvrabundante fatzada rica de decoros a forma de isculturas de creze tardobaroca.