Putumajore, crèsia de Santu Giorgi, sa de tres deghinas de su de XVI sèculos

Architetura gòticu-catalana

Sa tipologia de fràigu gòticu-catalana, isvilupada in Catalogna, fiat istada introduida in Sardigna in su de XIV sèculos dae sos Aragonesos a sos tempos de sa conchista militare de s'ìsula.
Custa pro nde pesare sas crèsias previdiat petzi un'àula, a bortas cun capellas a sos costàgios otentas intre sos contrafortes, presbitèrios cuadrangulares o poligonales su nùmeru de sos lados issoro est su matessi de cussu de sas campatas de s'àula. Sa cobertura de custa podiat èssere de linna a isproidòrgios subra arcos diaframma a forma ogivale o a bòveda a rughe cun fàscias a parte de foras sìmiles a costolones sùtiles. Sa cobertura de s'àbside e de sas capellas de costàgiu est imbetzes semper a bòveda a rughe costolonada serrada dae una gemma chi pendet in ue figurat Nostra Sennora cun su Bambinu, su Cristos o su santu a chie est intitulada sa crèsia.
Custa tipologia connoschet unu primu esempru in Sardigna cun su santuàriu de Bonària in Casteddu, fraigadu intre su 1324 e su 1325 (sos annos de s'assèdiu de su Casteddu pisanu) dae parte de sas maestràntzias catalanas lòmpidas in Sardigna in su 1323 paris cun s'esèrtzitu ghiadu dae s'infante Alfonso de Aragona pro sa conchista territoriale de su "Regnum Sardiniae et Corsicae".
Dae su protòtipu de su Santuàriu de Bonària si fiat difùndida in s'ìsula - segundu su modellu de isvilupu tzentru-periferia e comente àteros aspetos de sa cultura catalanu-aragonesa – sa tipologia de fràigu de istile gòticu-ibèricu, chi sighiat a èssere adotada in Sardigna finas a totu su Chimbighentos, acumpangiada dae s'elaboratzione de unu limbàgiu sardu-ispànicu chi persistit finas a su de XVII sèculos. Monumentos emblemàticos sunt in su cabu de giosso sas parrochiales campidanesas (de Assèmini, Sestu, Sètimu, etz.) imitadas subra su modellu de Santu Iagu de Casteddu; in su cabu de subra sa crèsia de Santu Giorgi a Pèrfugas e sas parrochiales de Pàdria, Thiesi, Cossoine e Putumajore.
A inghitzare dae sa mesidade de su de XVI sèculos sas parrochiales de su Meilogu si fràigant o si torrant a fraigare sighende sas maneras de su Gòticu-catalanu prus fidele a sos modellos chi in su 1520 aiant produidu sa crèsia de Santa Giùlia de Pàdria. S'omogeneidade de custas fàbricas diat fàghere a pensare a unu grupu de mastros de su logu chi ant operadu pro prus de unu sèculu, ma de custos non s'est galu cumproadu dae ue beniant. Intames su tempus meda postu in custos fràigos, chi acabaiant pro fàghere intrare finas elementos de su limbàgiu rinascimentale nou, faghet a manera chi custos edifìtzios siant rapresentativos meda de cussa simbiosi de betzu e nou, chi cun tèrmine mediadu dae su castiglianu si narat "Plateresco".