Traditzione locale e innovatziones ibèricas

In Sardigna s'architetura gòticu-catalana si fiat innestada a dae subra de tipologias de fràigu romànicas e gòticas-italianas, dende printzìpiu a realizatziones cun piessinnos originales.
S'architetura sardu-ispànica cumprit de custa manera sos primos piessinnos suos, chi cunsistint in sa parte arta lada e merlada de sa fatzada (feti a sud, sende chi a nord si fiat impreadu su coronamentu a isproidòrgios) derivadu dae s'architetura tzivile; dae sa forma cuadrangolare o poligonale e dae sas dimensiones reduidas de su presbitèriu, in largària e in artària, respetu a s'àula a una navada ebbia, oru·oru sos costàgios si disponet una filera de contrafortes.
Sa matessi tipologia de sa crèsia gòticu-catalana giughet in sesi sos sinnos pro pòdere intervènnere in unu tempus benidore: intre sos contrafortes de costàgiu s'ant a abèrrere difatis, in medas casos, fileras de capellas, in ue depiant èssere postos sos "polìticos" de altare cummissionados dae famìlias aristocràticas o dae grèmios o cunfrarias.
Custa tipologia cunditzionat a manera poderosa finas sos isvilupos architetònicos de sos sèculos chi sighint. Sa dipendèntzia de sa Sardigna dae su mundu ibèricu impedit de introduire sas formas de creze rinascimentale, chi in s'ìsula si manifestant feti a s'acabu de su Chimbighentos. In totu su Seschentos s'ant a fraigare crèsias manieristas in sas cales est forte siat su pesu de sa traditzione gòticu-catalana locale, siat sa voluntade de las cunformare a ispàtzios e decoros de istile barocu, impostos dae sos tempos conotroriformistas.
Gosi, atopende·si a pare cumponentes linguìsticas diferentes e fintzas antitèticas, s'architetura sardu-ibèrica de su de XIV-XV sèculos tenet possibilidade de pònnere raighinas profundas in sa manera de fraigare de s'ìsula, cunditzionende – peri pro su chi pertocat sas solutziones tècnicas – sos cantieres sìngulos e sos logos de produtzione – finas a nche brincare a sas modalidades operativas premodernas.