Aristanis, crèsia gòtica de Santu Martine, mesidade su de XIX sèc

Architetura gòticu-italiana

Sa ruta de su giuigadu de Càlaris suta su poderiu de Pisa, in su 1258, est sa premissa istòrica pro fraigare sa sea de Santa Maria, e sas muràllias chi inghìriant s'apendìtziu de Casteddu. Fràigu acumpridu in su 1305-07 cun sas turres de Santu Pancràtziu e de s'Elefante, progetadas dae Giuanne Capula e galu oe intreas.
In sa fase finale de s'architetura medievale sarda dat a s'ogru su limbàgiu gòticu chi cumentzat a s'afirmare e a s'isparghinare. Sa particularidade de s'istòria sarda cheret però a distìnghere su Gòticu italianu, chi est manigiadu in su de XIV sèculos comente isvilupu naturale de su romànicu, dae cuddu catalanu, introduidu dae sos conchistadores aragonesos.
Pro more de sos frantziscanos, dae sa mesidade de su de XIII sèculos, s'introduent in Sardigna tipologias architetònicas e decorativas ligadas a sas maneras gòticas italianas.
Intre sos edifìtzios prus importantes de su Gòticu italianu est de annoditare sa seu de Casteddu, chi mantenet bona parte de su "transetto"chi aiant annantu a printzìpios de su de XIV sèculos e, intre sas àteras cosas, costoit su "Pergamo di Guglielmo”, capolavoro de s'iscultura romànica europea.
In su 1323 Alfonsu s'infante lompet in Sardigna e in su 1326, a dae chi s'arrendet su Casteddu de Càlaris, bìnchidu dae sos aragonesos, sessat su poderiu sardu de Pisa. In sos annos de s'assìtiu fiat istadu fraigadu su santuàriu de Nostra Sennora de Bonària, architetura gòticu-catalana sa prus antiga de s'ìsula, copiada dae sa capella de Santa Agata in su Palatzu reale de Bartzellona. Posca de sa derruta de Casteddu, in sa seu de Santa Maria aiant fraigadu sa capella gòticu-catalana a manu dereta de s'altare, isciorende·bi s'istemma aragonesu: est su sinnu de sa conchista de sa tzitade, a sa cale at a sighire una gherra istentosa contras a s'Arborea, prenetada a èssere acabada petzi in su 1478, cun sa bìnchida aragonesa e cun sa catalanizatzione culturale e artìstica de sa Sardigna intrea.