Bonàrcadu, crèsia romànica de Santa Maria, XII- XIII sèculos

Santa Maria de Bonàrcadu

Cun su nùmene de "Condaghe de Santa Maria de Bonàrcadu" si faghet riferimentu a su manoscritu 277 cunservadu in sa Biblioteca Universitària de Casteddu. Si tratat de una collatzione de documentos, chi si podent incuadrare in su tempus chi andat dae su de XII a sa mesidade de su de XIII sèculos, chi presentant sas trascritzione de sos àutos chi pertocaiant sos movimentos patrimoniales de su monastèriu de Santa Maria de Bonàrcadu.

Su tèrmine de orìgine bizantina "condaghe" a printzìpiu inditaiat un'àutu de donatzione a favore de un'ente eclesiàsticu. A pustis aiat mudadu significadu e designaiat totu sos documentos (pergamenas) chi atestaiant s'achirimentu de benes dae parte de unu monastèriu e s'amministratzione issoro.

A dolu mannu sa parte manna de sos condaghes iscritos in sos "scriptoria" de sas diòtzesis e de sos monastèrios de s'ìsula chi pertocant sas catedrales e sos tzenòbios isolanos (tèrmine de orìgine greca - dae "koinòs", "comune" e "bios", "bida" - chi sinnat una comunidade de mòngios aunidos suta sa matessi règula in unu monastèriu) si sunt ispèrdidos. Nos abarrant sos condaghes de Santu Pedru de Silki, de Santu Nigola de Trullas, de Santu Micheli de Salvenor e cussu de Santa Maria de Bonàrcadu.

In su "Condaghe de Santa Maria de Bonàrcadu" agatamus atestadas variantes diferentes (Bonarcatu, Bonarcato, Bonarcanto) de su topònimu "Bonàrcadu", chi protzedit dae su tèrmine grecu Panàkhrantos ("immaculada", "purìssima"), chi si naraiat a Maria Vìrgine alabada in unu santuàriu in cue, e chi fiat istadu sa sea de unu monastèriu grecu ue fiant intrados, posca, sos paras Camaldolesos.


Dae su documentu prus antigu presente in su "Condaghe de Santa Maria de Bonàrcadu" datàbile cara a su 1110, connoschimus ca sos paras Beneditinos fiant bènnidos pròpiu in cussa data. Custu documentu atestat chi sos giùighes de Arborea Costantinu I de Lacon-Serra, cun sa mugere Anna de Zori e cun su cunsensu de su archipìscamu de Aristanis, aiat istituidu una donatzione e unu tzenòbiu in onore de sa Trinidade e de sa Vìrgine Maria mama de Deus.

Su tzenòbiu fiat istadu dadu a s'abate camaldolesu de Santu Zeno de Pisa, cun s'impinnu de imbiare sos mòngios suos a tènnere e amministrare su monastèriu in onore de Deus, Santa Maria, Santu Beneditu e Santu Zeno. De sa fundatzione noa faghiant parte noe crèsias e benes vàrios comente òmines (tzeracos e antzellas), terras cultivadas, bìngias, àreas a buscu (sartos), logos pro pàschere, bestiàmene.

Dae duas pergamenas de su "Condaghe de Santa Maria de Bonàrcadu", fàtzile mannu cara a sos annos 1146/47, connoschimus sa data de consacratzione (pròpiu s'annu 1146/47) de sa crèsia camaldolesa . Ambos documentos nos dant novas de su fatu chi su giùighe de Arborea Barisone I de Lacon-Serra aiat crèschidu cun donatziones noas sos possessos de su monastèriu a su momentu de sa cunsacratzione solenne de sa "clesia nuova" de Santa Maria, a su cale aiat leadu parte finas su archipìscamu arborense Comita de Lacon e sos pìscamos sufragàneos (tèrmine chi desinnat un'atributu de sos pìscamos chi dipendent dae unu Metropolitanu: narados gasi pro sa resone chi agiudant su superiore in s'esertzìtziu de su ministèriu ispirituale) Paucapalea, Alibrandinu de Terralba, Murrellu de Useddos.

A s'acuntessimentu aiant leadu parte finas s'archipìscamu de Torres Azzo cun unu pìscamu suo, Marianu Thelle de Bisartzu sa populatzione e sos rapresentantes de sas curatorias arborenses, s'archipìscamu de Pisa Villano (in calidade de legadu pontifìtziu) e sos giùighes de sos àteros tres giuigados de Sardigna: Costantinu-Salùsiu III de Casteddu, Gonnàriu de Turres, Costantinu III de Gaddura.

S'abatzia camaldolesa depet sa dèdica a Santa Maria e su nùmene de "crèsia noa" pro sa resone chi benit a leare su postu de su santuàriu de in antis a su presente inadeguadu pro sas dimensiones minores e tando satisfàghere sas esigèntzias noas siat culturales siat polìticas inauguradas pròpiu cun sa fundatzione règia dada a s'Òrdine camaldolesu ma afiliada no a deretu a s'abatzia-madre, ma a cussa pisana de Santu Zeno. S'abate de Bonàrcadu tando fiat istadu desinnadu no a Camaldoli ma a Santu Zeno a Pisa.