Onanie, crèsia romànica de Santu Pedru, segunda metade XII sèc.

Architetura romànica

In s'architetura romànica sarda, intre sas fileras de sas piantas, a primu si depet mentovare su tipu de crèsia a impiantu longitudinale, cun àbside semitzirculare a levante. Sas catedrales e sas crèsias prus nòdidas tenent tres navadas, iscumpartzidas dae arcadas subra culunnas o pilastros.
De capitellos, a bortas, nd'agatamus in màrmaru de edade romana, chi los aiant torrados a impreare. Sas navadas podent tènnere coberturas in linna o bòvedas in pedra. Sunt istadas fraigadas bòvedas a carrada, cun o sena sutarcos, o a rughe. Paritzas crèsias, mescamente in su de XII sèculos, ant tentu unu sistema de cobertura ammesturadu: in sa navada tzentrale bòveda in linna e bòveda a carrada o a rughe in cuddas laterales. Sas coberturas de foras sunt belle semper fatas in tèulas.
Un'àtera creze de pianta est cudda a duas navadas, impreada pro una filera de fràigos de su de XII-XIII sèculos, cun a s'ispissu bòveda a carrada. Sa majoria de sas crèsias romànicas de Sardigna , mescamente cuddas prus minores, tenet però sa pianta cun una navada ebbia, pro su prus fata in linna. In custa creze de fràigu, chi tenet piessinnos de simplesa, est ausente su campanile a canna, remplasadu cun cussu a vela chi nche pigat in sa fatzada.
Postas a banda duas crèsias fraigadas in totu a matones, est sa pedra chi s'impreat de prus, cudda segada a contones bene finidos e assentados cun cuidadu. S'impreu est a cunforma de sa pedra gasi comente est bogada in sos logos in ue b'at cavas: sedimentària (pedra carchina, arenària, cantone) o vulcànica (granitu, andesite). Costat semper de torrare a impitare su màrmaru biancu, a dae chi s'agatat in culunnas e capitellos. Difatis in Sardigna non tenimus cavas de màrmaru biancu chi in s'antigòriu achipiant, a manera bastante, a frunire su materiale chi bisongiaiat in sos fràigos. S'iscrezeniadura fata in cronologia antimat sas crèsias giuigales. Podimus sebestare unu romànicu de cumentzu, chi si podet pònnere intre su 1050 e su 1150, e chi est annoditadu ca fiant bennidos mastros dae Pisa, paris cun cuddos dae Lucca (comente in sa crèsia de Santu Giuanne de Viddalba) e mastros catalanos e proventzales lòmpidos in fatu a sos mòngios de s'abbadia de Santu Vitore de Marsìllia (Santu Sadurru de Casteddu, Santu Efis de Nora in su de Pula).
In custu tempus sunt acumpridos edifìtzios de mannària desemplada e bessit a campu sa punna de tènnere in contu prus s'istrutura chi non sa decoratzione. Sos edifìtzios prus nòdidos de su perìodu sunt Santu Gaine de Portu Turres, Santa Maria de su Rennu de Àrdara, Santa Maria de Bonàrcadu e sas seas de S. Simplitzu de Òlbia, Santa Giusta e Santu Antiogu de Bisartzu (Otieri).
Su Romànicu in frore sighit custa fase de isperimentatzione, intre su 1150 e su 1250, cando su ligòngiu cun Pisa si faghet prus istrintu, sende chi tzìrculant sos mastros intre s'ìsula e sa terra manna, e sende presentes - a manera fitiana - sos mercantes chi aiant tentu unu ruolu de importu in s'economia e sa polìtica.
Printzipiende dae sa crèsia de Santu Nigola de Otzana, chi est edifìtziu chi s'assentat in mesania, intre sos duos momentos, sunt impreados mèdios noos, a dae chi si fràigant edifìtzios mannosos in ue sa decoratzione architetònica est prus a sa moda e si faghet semper prus logu. Si bidet de prus in sas fatzadas custu sistema decorativu nou, cando si faghent sas lògias farsas e subrapostas, espressadas, a manera nòdida, in Santu Pedru de Sorres. Dae su 1160 essit a pìgiu un'àtera annoadura, cando s'ispàinat s'òpera bìcroma, chi est una filera de pedras nieddas (fùmigas, de tonalidades diferentes) e pedras craras (carhina). Esempros de custa tècnica, de sos prus nòdidos e famados, sunt sa Santìssima Trinidade de Sacàrgia, Santa Maria de Tergu e Santu Pedru de su Rughefissu, in Bultzi.
De sa de tres fases, una est cudda de su romànicu finale, intre su 1250 e su 1300, chi tenet su piessinnu de elementos decorativos gòticos postos in un'impiantu galu romànicu. Custu, in Sardigna, costat ca cando est lòmpidu su gòticu no at mudadu sas maneras de fraigare dae sas raighinas, ma s'est insertadu in su cuntestu culturale romànicu - si podet nàrrere - sighende×lu. In sa fase de cumentzu sos mudòngios pertocaiant mescamente sos elementos de superfìtzie, comente sas formas de sos archetos pènsiles e sas bentanas o sos pedutzos, chi los faghiant prus longos.
Sa rapresentatzione de custa fase ùrtima est a dae chi Santa Maria de Bonàrcadu est istada ismanniada, ma si podet bìdere fintzas in sa seu de Santu Pantaleu de Dolianova, cando l'ant torrada a fraigare, in Santu Pedru de Zuri (Bilartzi), chi in su fràigu b'aiat traballadu su mastru Anselmu de Como, e finas in sa crèsia de Santu Pedru extra muros in Bosa, ue si cumproat chi b'ant postu manu Anselmu e sos mastros suos.