Sinnos fortes de su paesàgiu istòricu isolanu

Sos documentos de archìviu mustrant chi a pustis de sa mesidade de su de XI sèculos sa Sardigna est partzida in bator rennos o giuigados. A capu de onniunu b'est unu re o giùighe, in possessu de autoridade suprema. Onni giuigadu est partzidu in curatorias, chi corrispondent a sa partzidura eclesiàstica in diotzesi. Su territòriu est difesu dae su bessu militare dae casteddos, postos in sos cùcuros de sos montigros. Sa populatzione si regollet in sas tzitades de sa costa e in medas bidditzolos ispartos in su territòriu, chi tenent sas crèsias a riferimentu. Sas prus mannas sunt catedrales e abatzias, dae sas cales dipendent àteras crèsias, parrochiales o muristenes.
Finas a inghitzare su de XIV sèculos pròsperat s'architetura romànica, mescamente oru·oru sa costa e in sas pianas fèrtiles de sa parte otzidentale de s'ìsula. Cussa orientale, logu de monte e cun pagas campuras chi permitant s'isfrutamentu de sas risursas agropastorales, est pòbera de tzitades e de cunseghèntzia de crèsias romànicas de sartu. Custas si cuntzentrant dae su Logudoro a su Campidanu, cun monumentos de importu in Gaddura, Monteacuto, Gocèanu, Meilogu, Planàrgia, Montiferru, Trexenta, Marmidda o Sulcis, in ue galu oe costituint unu sinnu forte in su paesàgiu isolanu siat urbanu siat rurale. Cando sunt presentes in su cuntestu de una tzitade, sunt puntu de arrambu de unu tessìngiu medievale pro su prus bìnnidu. Cando s'agatant a sa sola in sos sartos, documentant s'esistèntzia antiga de unu bidditzolu como abandonadu. Prus meda de sos casteddos medievales, de sos cales in parte manna nos abarrant feti ruinas, sas crèsias romànicas rapresentant bene cantu adurat de un'època passada, in sa cale s'ìsula aiat ischidu espressare una tzivilidade architetònica de livellu europeu.
Su romànicu est su primu limbàgiu verdaderu artìsticu de amprària internatzionale. S'architetura romànica tenet in Sardigna un'importu pretzisu, pro una filera de motivos. Prima de totu, su mancare un'atividade sìsmica l'at preservada dae su nde derrùere pro esempru de su chi est acuntèssidu in Itàlia meridionale. Luego, su decadire de s'ìsula in fatu a sa conchista aragonesa de su de XIV sèculos at bortas medas impedidu chi sas crèsias romànicas s'esserent mudadas in su tempus, de custa manera medas de custas lompent a nois cun sas formas de orìgine de su de XI-XIII sèculos. Pro acabare, non si depet non tènnere in contu s'originalidade e importàntzia ogetiva, finas numèrica, de sas crèsias romànicas in Sardigna: sunt prus de 150 cussas chi cunservant istruturas de importu. In custu panorama s'annòditant catedrales e parrochiales, abatzias e crèsias de muristenes, in parte manna fraigadas a pedra e sena pinturas in su muru pro las decorare. Unas cantas però cunservant afrescos e decoraduras picadas.